Envia la teua proposta per al programa

< Programa 2011

La societat

La societat no és solament una suma de persones, sinó l’estructura què ens enmarca a totes i tots i ens permet de relacionar-nos fluidament.

Parlar de societat és, sobretot, parlar del ciment que fa possible la convivència ordenada, la igualació de les persones i el seu desenvolupament més ple. Eixe ciment està fet per diversos ingredients: comença per un sistema educatiu de qualitat, que forme i integre; passa per unes comunicacions humanes lliures, tant físiques com intel·lectuals; i es completa amb un aparell estatal que complisca realment les seues funcions i, per això, puga garantir una fiscalitat redistributiva de la riquesa, uns nivells òptims de benestar general, una administració eficient i sense corruptes, una estructura totalment descentralitzada, i el manteniment de la pau i la seguretat de la democràcia.

Economia

La crisi del sistema financer

Encara que hi ha una crisi financera mundial provocada pels títols tòxics (hipoteques subprime) dels EUA, l’efecte a nivell espanyol és mínim, els bancs espanyols quasi no compraren deute americà: la crisi financera és autogenerada per la concessió de préstecs molt arriscats (per a fer PAIs i Terres Mítiques) i hipoteques subprime espanyoles.

Cal demanar responsabilitats al Banc d’Espanya (que té poder d’intervenció en la banca privada i no el va exercir) en l’època del sr. Caruana (que estava advertit pels propis inspectors del banc de les bestieses que s’estaven fent en la concessió de préstecs).

També cal demanar responsabilitats al sr. Rodrigo Rato, que com a ministre va reformar la llei de Caixes d’Estalvis entregant-les en mans dels polítics (les valencianes arribaren a la meitat o més dels membres dels seus Consells d’Administració en mans de regidors i diputats i altres càrrecs polítics) i que ara rep els beneficis de la jugada dirigint una CajaMadrid que s’ha engolit Bancaixa.

S’ha proporcionat liquiditat als bancs sense cap control (alguns governs europeus han subscrit accions que els donen control i després, un colp sanejats, podran revendre) que els bancs han utilitzat per tapar els forats financers alhora que restringien el crèdit a les empreses productives ofegant-ne moltes que gaudien de bona salut econòmica.

La crisi financera, que la pateixen igualment els bancs, ha estat aprofitada per a desfer el sistema financer de l’economia social (per un partit que es diu d’esquerres!) i entregar les caixes a la voracitat dels bancs, malgrat que aquests pateixen els mateixos problemes financers. S’ha condicionat les ajudes en liquiditat a les fusions de caixes amb el fals pretext de que així serien més eficients (la grandària no afecta la eficiència, però si la facilitat del control per polítics i grups de pressió del capitalisme monopolista).

La crisi del sistema productiu

Aquesta és la més important i de la que menys es parla, si s’han malbaratat una munió de recursos productius (terra, treball i capital real) dedicant-los a la construcció de moltíssims més habitatges dels que feien falta és perquè s’han detret d’altres activitats productives que sí que feien falta (recordar que durant els darrers anys abans de rebentar la bombolla immobiliària en Espanya es construïa més habitatge que en els tres més grans països europeus junts).

Basar el creixement econòmic en un sector productiu no motor, com és la construcció (ja que el seu producte no és exportable), és el més greu error econòmic que ha comés l’Estat Espanyol, i que ara paguem tots.

Els sectors productius motors del creixement econòmic són aquells amb capacitat exportadora, ja que capten renda de l’exterior. Cal recordar que el País Valencià ha estat la segona autonomia en volum d’exportacions i fins al 2005 amb balança comercial (exportacions menys importacions) positiva (mentre el conjunt de l’estat, Catalunya —la primera autonomia exportadora— inclosa, la tenia negativa).

També cal recordar que la bombolla immobiliària es comença a unflar quan el PSPV-PSOE aprova en el parlament valencià la nova legislació de la construcció i el sòl, legislació estesa després pel PP (amb el consens del PSOE) a tot l’estat. Aquesta legislació injusta (denunciada per la comissió del Parlament Europeu) permet que, en la pràctica, un particular, l’agent urbanitzador, expropie terrenys en benefici propi i elimina els naturals frens a l’excés de construcció.

El mecanisme pervers de la bombolla immobiliària és: un especulador amb la connivència de polítics corruptes, als que després retribuirà en negre, aconsegueix, per un costat, un bon crèdit d’una caixa amb influència del polític, i paral·lelament, amb més influència del mateix o altre polític, aconsegueix que li aproven un PAI amb requalificació d’uns terrenys que ha comprat a preu de rústec. Si pot vendre els habitatges, a un preu astronòmic, a uns babaus que han subscrit una hipoteca que no podran pagar, el negoci li ix redó, sense arriscar pràcticament res, sense quasi formació ni, calfar-se massa el cap amb innovacions, exportacions i altres complicacions, s’ha fet milionari (d’euros), si no li ix bé la jugada el marró se’l menjarà la caixa que li ha deixat els diners.

La crisi del deute públic

Si en els anteriors aspectes de la crisi hi ha una “col·laboració” entre els particulars i l’estat, aquest és degut exclusivament a l’actuació del darrer. L’error fonamental es troba en l’aplicació d’un keynesianisme mal entés (sí, aquell que creu que una crisi es pot superar posant la meitat dels parats a fer forats en terra i l’altra meitat a tapar-los, pagant-los amb deute públic).

L'eixida de la crisi s’acurta amb l’augment de la despesa pública, però no dedicant-la a qualsevol activitat, sinó promocionant aquelles que redunden en un increment de la productivitat de les activitats dels sectors privat i públic. L’Estat Espanyol s’ha dedicat a unflar el deute públic per a fer forats i tapar-los, literalment!, o si no que és el Plan E (amb titla de ñ per a que quede clar quina és la seua E)? Després el PP, que ara critica el Plan E, torna a repetir el mateix error a nivell autonòmic amb altre nom: el Plan Confianza.

Quan els creditors europeus (alemanys i francesos) han vist que amb un endeutament públic tan gran l’estat no podria seguir recolzant la banca privada i aquesta no podria complir amb les seues obligacions de pagament, pel que acabarien pagant ells la crisi espanyola, llavors han pressionat per moderar el deute públic amb el que la eixida de la crisi s’allarga considerablement.

Els especuladors internacionals es beneficien de la manca de credibilitat econòmica de l’Estat Espanyol tot i exigint una taxa d’interés mol més alta a l’emissió de deute públic espanyol. Amb un cost del deute públic més alt la recuperació serà més llarga i penosa.

Per altra part l’estat, a més de la responsabilitat, té una fonamental activitat econòmica: la de proveir els denominats bens públics, com són l’establiment i manteniment de les vies de comunicació. S’ha de dir que en açò l’estat no ha fet els seus deures: el corredor ferroviari mediterrani de mercaderies, malgrat que al PSOE se li va omplir la boca de promeses electorals, en tota la legislatura no ha fet res.

Les mesures de política econòmica

Eliminar la morositat pública: És inconvenient que en un estat de dret qui no paga el que deu no li passe res, però és inconcebible que els morosos siguen les Administracions Públiques, amb la indefensió que davant d’elles tenen les empreses. La morositat pública, d’ajuntaments, diputacions, autonomies i estat, ha arruïnat moltes empreses sanes i ben gestionades. Calen mesures per a agilitar els cobraments.

Invertir per a millorar les funcions econòmiques i socials de les diverses Administracions Públiques, particularment en les infraestructures generadores de competitivitat del sistema productiu. Desenvolupament de la xarxa de rodalia ferroviària valenciana, des d’Oriola a Vinaròs. Invertir en la construcció de l’eix mediterrani: ferroviari (projecte FERMED); alliberament del peatge l’A7. Millorar el funcionament de la justícia sobretot en els temes mercantils (control de la morositat en general, etc.).

Desestacionalitzar les vacances de les administracions públiques, amb dos objectius: en primer lloc, acabar amb la subcontractació per vacances del personal de l’administració, amb la distinció injusta entre treballadors públics amb contracte fix i substituts sols per l’estiu, amb una planificació de les plantilles que incloga com a treballadors fixos tot el personal necessari per a cobrir les vacances i, en segon lloc, anar canviant el model productiu espanyol que s’atura i/o es ralentitza durant l’estiu, per tal de millorar la productivitat, de l’administració i de l’activitat privada.

Condicionar les ajudes i inversions en els organismes públics de recerca aplicada (universitats, instituts tecnològics, etc.) a les possibilitats d’aplicació dels projectes de recerca a les empreses industrials, agrícoles o de serveis valencianes.

Abandonament de la construcció d'habitatges nous mentre no es consumisca l’estoc existent. La construcció és un sector mort, de mort natural pels excessos de l’etapa anterior. Tractar de revifar-lo amb ajudes, desgravacions, ni tan sols HPOs, no farà més que agreujar la crisi, cal deixar actuar el mercat per a que continuen baixant els preus fins a un nivell raonable i prendre mesures per a què no es torne a repetir altre desori en el sector.

Som conscients que la eixida de la crisi sols es pot produir amb un increment de l’activitat productiva dels sectors motors, pel que cal donar suport als sectors exportadors de la indústria i l’agricultura.

Primar les mesures destinades a facilitar l‘augment de la competitivitat de les empreses. Ajudes en base a proporcionar serveis reals (no subvencions en diners que estan prohibides internacionalment) útils per a l’eixida als mercats internacionals, com millorar la quantitat, qualitat i disponibilitat de la informació sobre les característiques dels mercats estrangers, facilitar la creació de xarxa comercial exterior, de màrqueting internacional, etc.

Promocionar la demanda d’innovacions per part de les empreses sobre el sistema de recerca i desenvolupament valencià, subvencionant les empreses que facen demandes concretes i ben definides a qualsevol d’aquests organismes.

Propiciar la contractació de titulats universitaris valencians per part de les empreses (a base a subvencions o amb desgravacions fiscals) una part dels salaris de les primers anys de les noves incorporacions, percentatge que hauria d’anar descendint progressivament durant els primers anys de contracte.

Defensa dels productes industrials nacionals (valencians o espanyols) contra la competència deslleial dels productes extracomunitaris, tot i promovent legislació europea adient (major control dels productes perniciosos i nocius en el consum, dels fabricats amb treball infantil o quasiesclavitud, dels generadors de contaminació en la seua producció, etc.) i preocupant-se que es pose en pràctica.

El descens de l’atur a nivells normals sols s’aconseguirà per l’increment del nombre i activitat de les pimes i microempreses, pel que apostem per un suport especial a estes empreses.

Facilitar (amb mesures sobre la banca, la SGR, l’IVAF, etc.) l’accés al crèdit de les xicotetes empreses que s’han vist ofegades per les restriccions, sempre que demostren llur viabilitat econòmica.

Donar facilitats administratives a la creació de noves empreses: generalització de la finestreta única a nivell comarcal (municipal d’aquells que tinguen polígon industrial); agilització dels tràmits administratius; suport informatiu i de formació als emprenedors que s’arrisquen a crear noves empreses.

Promocionar la cooperació entre xicotetes empreses per tal que amb la seua activitat conjunta puguen assolir una grandària eficient que els permeta consolidar-se, créixer, innovar, internacionalitzar-se, etc.

Macroeconomia

Cal cercar els objectius d’estabilitat sense reduir l’estat de benestar.

L’austeritat en la despesa pública s’ha d’aconseguir reduint les despeses supèrflues (no salaris dels funcionaris, ni pensions, ni despesa sanitària i educativa), sinó en el nombre i retribucions dels assessors, cotxes, dietes superlatives, ajudes a projectes privats (Terres Mítiques) i a macrofestes (visites papals, Fórmula 1).

Abans de promoure les administracions una gran inversió, és imprescindible un estudi previ tant de la viabilitat econòmica i la utilitat social del projecte, com de la relació cost/benefici del projecte. Cal acabar amb la despesa descontrolada de diners públics per motius polítics, en projectes que no son útils social ni econòmicament i sovint amb alt deteriorament mediambiental. No hem de tornar a patir l’espectacle de projectes i inversions destrellatades, com els aeroports de Castelló i Ciudad Real, AVEs sense estudis de viabilitat que ha produït esperpents com l’AVE sense passatgers d’Albacete a Toledo, helicòpters com el Jaume I pel que la policia autonòmica ja ha pagat de lloguer més que el que val de nou, o pagar les ressonàncies magnètiques de la xarxa pública sanitària valenciana a empreses privades a un preu més alt del que costaria si es feren directament per la sanitat pública.

L’ocupació

Ocupació de qualitat

  • Cal reconèixer el paper institucional dels sindicats a més de promocionar un gran acord estatal i nacional amb els representants del món econòmic i social per tal d’establir-hi els grans objectius estratègics.
  • La reducció de la temporalitat i la precarietat és prioritària en la contractació, fins situar-la en taxes similars a la mitjana de l’Unió Europea (equiparació dels salaris dels treballadors amb contracte temporal a les retribucions dels assalariats amb contracte indefinit).

    Per tant, cal limitar legalment les condicions d’utilització dels contractes temporals i donar incentius per a la conversió de contractes temporals en indefinits. Així, es desenvoluparà una reforma legal i es limitarà l’àmbit d’activitat de les subcontractacions, de les empreses de treball temporal i de les denominades “empreses de serveis integrals”.

    Específicament quant a les ETT, es limitarà la seua actuació a tasques temporals per un màxim de tres mesos. Així mateix, es determinaran aquells sectors en els quals l’activitat de les ETT estaran excloses. Per tant, es restablirà el principi de causalitat per a la contractació temporal i es penalitzarà les empreses que utilitzen fraudulentament diverses raons socials per passar els treballadors i les treballadores d’unes a altres i burlar així la normativa laboral.

    Es limitaran també els contractes d’obra i servei a un màxim d’un any, de manera que es convertisquen en indefinits de forma automàtica si l’activitat supera l’anualitat. En quant als contractes de formació i aprenentatge, es transformaran per evitar que s’utilitzen com a font de mà d’obra barata, tot dotant-los d’un autèntic contingut formatiu, i amb limitació de l’edat d’utilització fins als 23 anys. Es restablirà l’obligació de dedicar com a mínim un terç de la jornada a activitats formatives, i s’atribuiran al treballador els mateixos drets laborals de què gaudeix la resta de treballadors.

  • Les inspeccions de treball seran el mitjà per reduir i eradicar l’economia submergida i per tant s’incrementaran les dotacions pressupostàries per a tal fi.
  • Es faran limitacions legals als Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), prohibint-los en empreses amb beneficis o amb directius què cobren sous notòriament per damunt la mitjana.
  • En l’àmbit de les administracions públiques, es promourà una regulació per la qual es limite la subcontractació a un sol nivell, i es prescindisca la subcontracta per l’incompliment provat de les obligacions laborals o mediambientals, amb l’objectiu de convertir l’administració pública en responsable subsidiari i evitar que siga origen de precarització de les relacions laborals. A més, cal reformar els Serveis Públics d’Ocupació de l'Estat espanyol, per tal que integre polítiques, es descentralitze i hi participen els agents socials i les administracions territorials.
  • Actuació per a l’orientació professional, la millora del nivell de la formació ocupacional, la formació al llarg de la vida laboral i el suport a l’autoocupació.
  • Es donarà més pressupost per a les polítiques actives d’ocupació (fins a l’1,2% del PIB) i personal per als serveis públics d’ocupació, amb una atenció personalitzada què comporte la tutorització de l’aturat i aturada en el seu itinerari cap a la inserció laboral. Es més, es desenvoluparan actuacions per a l’orientació professional, la millora del nivell de la formació ocupacional, la formació al llarg de la vida laboral i el suport a l’autoocupació i també per a desenvolupar les potencialitats del territori, crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones, mitjançant els acords locals per l’ocupació què integraran les empreses, els agents socials i l’administració local. Es traspassarà als ajuntaments les competències sobre les polítiques d’ocupació actives amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament.
  • Es crearan llocs de treball derivats de plans d’infraestructures públiques associades al nou model de sostenibilitat com són les xarxes ferroviàries i de transport col·lectiu, xarxes d’electricitat per recarregar els vehicles, logística intermodal, i adaptació de les infraestructures al canvi climàtic. També es crearan llocs de treball qualificats en els sectors R+D, T.I.C. i financer, nanotecnología, aparells relacionats amb la salut, etc.
  • S’establirà un marc de negociació col·lectiva a l'Estat i al País Valencià, què vetle per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, reduïsca la temporalitat, promoga la seguretat en el treball i evite el treball irregular.
  • Es faran limitacions legals als Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), prohibint-los en empreses amb beneficis de quantia notòria o amb directius que cobren sous notòriament per damunt la mitjana.
  • Modificarem l’INEM, per tal que el subsidi als desempleats es done per a una veritable recerca d’ocupació. Per això cal millorar la coordinació entre l’administració central (la que abona el subsidi) i l’autonòmica (la que busca el lloc de treball i dona formació).
  • La convergència amb les taxes d’activitat europees, en especial pel que fa a la taxa d’activitat femenina i de la gent jove, serà prioritària.
  • Cal aprovar per Llei la Jornada Laboral de 35 hores com a instrument per a la creació d’ocupació. També s’establirà un salari mínim interprofessional equivalent al 60% del salari mitjà espanyol, d’acord amb les recomanacions de la Carta Social Europea i els salaris creixeran fins igualar o ultrapassar l’IPC (en el darrer cas, sempre que ho permeten els creixements de la productivitat) amb un major creixement salarial en els sectors amb retribucions estructurals baixes, i sempre amb igualtat salarial entre dones i homes.
  • L’ocupació a temps parcial serà de lliure opció personal i sempre mantenint la proporcionalitat en les retribucions amb el treball a temps complet.
  • S’estimularà la contractació de persones amb més de 45 anys que hagen perdut la seua feina, amb especial atenció a aquelles que tinguen familiars al seu càrrec.
  • S’ establiran convenis amb els països d’origen per definir els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetlant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, així com per les activitats culturals i de lleure.
  • Cal desenvolupar un pla per reduir la sinistralitat laboral, incrementant les mesures i mitjans d’inspecció i control, i desenvolupar un model de prevenció amb participació de tots els sectors implicats.
  • Crearem una Junta Electoral Sindical per evitar intromissions de les empreses en els processos d’elecció.
  • Eliminarem l’acomiadament lliure amb les reformes legislatives que açò implica.

Formació per a l’ocupació de qualitat

  • Es fomentaran els recursos econòmics per desenvolupar la formació professional en el seu conjunt, l’ocupacional en especial, així com la integració de tota la formació professional (reglada, contínua i ocupacional), de manera preferent en els instituts públics, dotant de majors recursos materials i humans els centres formatius públics. Reclamarem també la materialització del traspàs dels fons i competències de la Formació Contínua al País Valencià.
  • La formació professional incentivarà la qualitat de les pràctiques en les empreses, incrementant els programes escola - treball.
  • Potenciarem una oferta suficient i de qualitat on la Universitat jugue un paper important en la revalorització de la formació a partir d’una anàlisi de les necessitats de formació amb un contacte permanent amb les organitzacions sindicals i empresarials, garantint una oferta formativa disponible al llarg de tot l’any.
  • Cal desenvolupar programes per reduir significativament el fracàs escolar dels joves i impuls als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI). Enfortirem al mateix temps el paper de la comunitat educativa i de la seua formació contínua.
  • Es crearan programes de formació específics per a dones que desitgen la reincorporació al treball després d’una llarga absència, un pla per a la formació dels discapacitats físics, psíquics i sensorials en atur, impulsant una nova normativa que fomente la integració social i laboral dels disminuïts, obligant les empreses a omplir les seues plantilles amb un 2% de persones amb disminucions i també s’impulsaran plans de formació i inserció laboral per regularitzar la situació dels immigrants, tot establint plans d’acollida mitjançant les administracions locals. A més, els immigrants tindran dret a la utilització del Servei Públic d’Ocupació per part dels immigrants.

Salut al treball

  • Cal que les mútues d’accidents desapareguen perquè el sistema públic de salut assumisca l’atenció sanitària i la gestió del subsidi de baixa (per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social), així com el retorn a la Seguretat Social del patrimoni que li és propi, ara usdefruit de les mútues, i amb el manteniment, si s’escau, de l’aportació patronal a les quotes de la Seguretat Social per al finançament d’este servei públic. A més cal enfortir el control de l’administració a les mútues, donant la possibilitat de codecidir (entre treballadors i empresari) a quina mútua s’afilia l’empresa, i també crear una cogestió paritària de la mútua entre patronal i sindicat.
  • És urgent la derogació immediata del R.D. 6/2000 que permet que els metges adscrits a les mútues puguen donar altes (als efectes de prestacions econòmiques) als treballadors que es troben de baixa per contingències comunes. També cal retirar a les mútues la potestat de portar, a petició de l’empresa, la gestió econòmica de l’A.I.T. per contingències comunes, per no tenir cap justificació social ni econòmica, i generar molts perjudicis als treballadors i treballadores. Per tot això es constituirà un grup de treball al Consell Econòmic i Social per analitzar l’actual model de mútues a l'Estat espanyol, en especial pel que fa a la assistència sanitària, i que faça un informe dels problemes d’este model i les possibles millores, per així arribar a:
    • La implantació d’un nou sistema de direcció a les mútues, basat en una representació tripartita composta en una tercera part per representants dels empresaris, una altra tercera part per representants de l’Administració, i una tercera part de les centrals sindicals més representatives.
    • La implantació per part de l’Administració de mecanismes de control a l’activitat sanitària que desenvolupen les mútues, especialment per supervisar la correcció dels tractaments sanitaris, la concessió o no concessió de baixes mèdiques per contingència professional i el desviament de baixes a la Seguretat Social.
  • Hem de redefinir, amb objectius clars, la tasca a desenvolupar per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball (INSHT), primordialment consensuada a la Comissió Nacional de Seguretat i Salut. A més l’INSHT tindrà independència política, redefinint l'òrgan de participació dels agents socials perquè siga més eficaç el control de l'actuació de l'INSHT i aquells puguen fer les seues propostes d'actuació.
  • Aprofundirem en la cooperació entre Fiscalia i Inspecció de Treball en el cas d'accidents de treball greus i mortals i de risc per manca de mesures de seguretat, determinant criteris comuns de la Fiscalia a tot l'Estat i formació específica dels fiscals en el camp de la normativa de prevenció de riscos laborals a més de consens entre Estat i Comunitats Autònomes en la definició de criteris d’actuació en prevenció de riscos laborals, amb participació dels agents socials.

    Per últim es farà el traspàs de la Inspecció de Treball per aquelles comunitats autònomes que ho demanen, establint mecanismes de coordinació en l’àmbit estatal. La Inspecció a cada comunitat autònoma ha de comptar, com a mínim, amb un inspector encarregat d’unificar criteris d’actuació en prevenció de riscos laborals.

  • Per tal que els metges d’empresa puguen realitzar el seu treball de forma independent, la seua contractació i ordenació laboral dependrà d’un comité on estiguen representats la empresa, els representants dels treballadors i l’administració.

Altres actuacions de l'administració central

  • S'equipararan, tant en l’àmbit legal com funcional, els treballadors/es públics (sobretot funcionaris) en la prevenció de riscos laborals i es determinaran per part de l’Administració Central, actuacions de suport a les empreses que presenten plans d’actuació en prevenció de riscos laborals, amb beneficis fiscals, crèdits blans, prioritat de contractació per l’Administració, comercialització de productes, etc.
  • Per a tal fi, es regularà la formació dels tècnics superiors de prevenció en l’àmbit universitari i s'inclouran els continguts formatius preventius a l’ensenyament secundari. També cal establir una línia de suport a la investigació en el camp de la prevenció de riscos laborals (I+D), convocant regularment beques per a la formació de personal investigador a la seguretat i salut en el treball.
  • S'inclouran a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de la normativa de desenvolupament determinats col·lectius exclosos, com ara treballadors i treballadores de la llar - família, de protecció civil, etc. I es regularan legalment els riscos emergents com, per exemple, els riscos psicosocials.
  • Es modificarà el Reglament dels Serveis de Prevenció perquè, quan les empreses agafen un servei de prevenció alié, existisca com a mínim, un treballador/a de l’empresa amb la formació, ocupació i dedicació adients que el capaciten per l’aplicació pràctica de les mesures derivades dels processos previs d’avaluació. També es concretarà aquest reglament en quant a les Auditories legals, sobretot establint mecanismes per assegurar que les deficiències detectades pels auditors a les empreses han estat corregides.

L’economia social, un sector econòmic per enfortir

  • Potenciarem les mesures i instruments de suport a l'economia social, donant suport a les estructures representatives de l'economia social, especialment les que representen l'esforç d'agregació dels diferents sectors i incentivant les noves empreses, oferint assessorament respecte al pla d'empresa i/o formació per a la gestió empresarial a més de facilitant els avals per al creixement, així com l'aplicació de fórmules de capital risc.
  • Enfortirem els acords amb la Universitat per a l'ensenyament, amb la gestió d'accions formatives habituals i també la divulgació i coneixement del sector de l'economia social, a partir de les bones pràctiques que es realitzen en el que es refereix a les propostes emprenedores que signifiquen creixement d'ocupació combinant-ho amb la sol·licitud als mitjans de comunicació, especialment als públics, de la divulgació de les realitats de l'Economia Social a més de la presència dels representants de l'economia social als organismes de diàleg.
  • Cal reservar una part de la licitació d’obres i serveis per a les empreses d’economia social, impulsant així, la incorporació de clàusules socials en la contractació pública, per incrementar l’impacte social dels projectes. A més, es desenvoluparan plans de suport per a la transformació de societats mercantils en crisi en cooperatives o societats laborals, per tal de garantir el manteniment dels llocs de feina.
  • S'impulsaran els centres especials de treball i a les empreses que treballen per la inserció laboral de col·lectius amb risc d’exclusió social a més de donar suport financer a les experiències de banca ètica promogudes des de la societat civil, així com d’altres propostes d’economia solidària (consum ecològic, turisme solidari, agricultura ecològica, etc.).

Els autònoms

  • Cal modificar determinats aspectes fiscals com l’adaptació i flexibilització del sistema de mòduls, tot reconeixent les noves activitats aparegudes per tal d’establir una fiscalitat justa i equitativa, a més de prendre mesures legals per tal de reconèixer el ple dret a la salut i la seguretat en el treball d’este col·lectiu.
  • Per tal que els autònoms puguen créixer en la seua activitat, se’ls dotarà de polítiques actives de suport a l’inici i el desenvolupament de l’activitat: simplificació i racionalització dels tràmits burocràtics, creació d’instruments de suport i orientació, línies de crèdit blans i possibilitat d’una veritable capitalització de les prestacions d’atur per iniciar l’activitat com a treballador autònom. A més, en cas de dificultats financeres, es facilitaran mecanismes de gestió tributària per tal de garantir la continuïtat de l’activitat productiva.
  • Tot això amb el suport de mecanismes de diàleg i representació entre les diferents administracions públiques i les organitzacions representatives del treball autònom.
  • Cal ampliar el concepte de Treballadors Autònoms Dependents per evitar abusos empresarials i millorar les condicions laborals i el compliment dels seus drets, adaptant també la normativa en prevenció de riscs laborals a aquest col·lectiu i aplicant-hi el sistema alemany de reducció de jornada compatible amb el cobrament parcial de l’atur.
  • Dret a la formació contínua i el reciclatge. Adaptarem la normativa i els sistemes de formació a la seua complexa realitat i modificació de l’actual normativa per permetre que també les organitzacions d’autònoms d’àmbit autonòmic, i no sols estatal, puguen accedir als fons públics i promoure accions formatives.

El Decret 2530/1970, de 20 d’agost, pel qual es regula el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms establix, en l’article segon, que "s’entendrà com a treballador per compte propi o autònom aquell que realitza de forma habitual, personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu, sense subjecció per ella a contracte de treball i encara que utilitze el servici remunerat d’altres persones".

Com bé ha expressat el Tribunal Suprem, esta definició deixa oberta a la interpretació què es considera realitzar una activitat de forma habitual. Per a la Seguretat Social, donar-se d’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques (obligatori per a poder emetre factures) és prou per a cobrar-te les cotitzacions, a raó de 223€/mes mínim (excepte els casos que estan subjectes a increments de la base mínima o descomptes).

No obstant això, la doctrina unificada continguda en la Sentència del Tribunal Suprem STS 6441/1997, de 29 d’octubre de 1997, estableix que el criteri objectiu per a establir l’habitualitat del treball autònom és el Salari Mínim Interprofessional (633,30€/mes o 8.866,20/any). Consideració lògica si tenim en compte que queden 315,30€ mensuals després d’aplicar les retencions de l’IRPF i pagar a la Seguretat Social sobre el SMI.

Atés que no té sentit incloure en este règim als que facturen menys del SMI, ja que una proporció elevada dels seus ingressos se n’anirien a les cotitzacions, proposem modificar el punt 1 de l’article 2 perquè quede així: "...aquell que realitza de forma personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu, per la qual percep ingressos mensuals la base imposable de la qual excedisca la quantia del Salari Mínim Interprofessional, sense estar subjecte per ella a contracte de treball i encara que utilitze el servei…"

A més a més d’aclarir la llei, esta mesura acabaria amb la inseguretat jurídica que implica l’actual definició per als qui volen iniciar algun tipus de microactivitat empresarial amb què complementar els seus ingressos (una altra cosa son les persones que decideixen, de forma dolosa, no facturar).

Política industrial

  • Impulsarem un model productiu fonamentat en la protecció ambiental i en les indústries i serveis del coneixement, mitjançant la creació d’empreses de noves tecnologies amb un elevat nivell de qualificació del seu personal i la multiplicació de la inversió en recerca i desenvolupament de projectes territorialitzats de modernització dels sectors industrials tradicionals per aconseguir més valor afegit i innovació d’aquestes empreses. Cal garantir el manteniment de la infraestructura productiva al País Valencià i, a l’hora, potenciar la internacionalització a totes les escales, especialment a nous mercats emergents com ara el nord-africà. A més cal multiplicar els recursos econòmics en R+D per situar-se a nivells de la mitjana europea i aspirar a assolir el 3% sobre el PIB que recomana la UE. També es facilitarà la creació d’instruments financers (capital risc) que suposen un suport al finançament per a noves empreses (els recursos per capital risc representen el 0,4% del PIB de la mitjana europea, mentre la mitjana espanyola és del 0,2%).
  • Elaborarem i aplicarem un Pla Director de potenciació de l’ús de les TIC per les empreses a mes de potenciar els Centres d’Innovació tecnològica en el conjunt del territori espanyol per facilitar a les empreses la innovació dels productes.
  • És prioritari el desenvolupament d’un Pla d’Infrastructures, potenciant el transport públic, millorant la xarxa viària secundària i potenciant la xarxa ferroviària de transport de mercaderies. També ho és l’aplicació de polítiques d’ecologia industrial que servisquen per a l’aprofitament i la reutilització dels residus industrials generats, impulsant l’ús de fons energètiques renovables per minimitzar l’impacte ambiental global dels polígons. Per tant, cal crear un Consell Sectorial de Política Industrial amb la participació de les comunitats autònomes, els sindicats i la patronal més representatius amb l’objectiu de crear un espai de debat i concertació amb el govern central en matèria de política industrial.
  • La democràcia i participació dels treballadors i les treballadores a les empreses és essencial, perquè l’empresa no és resultat exclusiu del capital, sinó una realització concreta del treball humà. Per tant, per tal d’estendre els drets de la ciutadania a les empreses, cal impulsar legalment la participació dels treballadors i treballadores en la seua gestió i presa de decisions diària.

Treball i inserció laboral

  • Beques-salari i beques directes en funció de la renda familiar.
  • Més i millor ocupació i un treball amb drets des del primer dia.
  • Intensificació de les accions contra el frau en la contractació.
  • Programes de formació i d'inserció laboral de la joventut, amb especial atenció als nous jaciments d'ocupació social i ambiental.
  • Línies de crèdit amb avals públics per a la creació de cooperatives juvenils.
  • Reconeixement dels drets laborals i socials dels becaris i joves investigadors.
  • Reducció de la jornada laboral a les 35 hores.
  • Regularització del tercer sector com a nova font d'ocupació.
  • Donarem suport a les modificacions de jornada que milloren la qualitat de vida dels treballadors i de les treballadores i la productivitat de les empreses.

Ocupació verda. Treball sostenible socialment i ecològica

En altres apartats ja s'han vist les nostres propostes en energia, gestió dels residus, etc. Ara veurem el perquè d'aquesta política es tradueix en molts més llocs de treball que el sistema vell.

Promourem l'ocupació verda perquè té una particularitat: per a cada unitat monetària d'inversió es creen més llocs de treball que les indústries i serveis creades a la manera antiga. A més d'una forma sostenible. En un moment en què els diners escassegen, podrem promoure més llocs de treball, amb menys diners i energia.

La vella manera de crear ocupació solia ser a base d'una quantitat molt gran de diners, molta energia, per a pocs llocs de treball. Un exemple són les autovies, AVEs, construcció de nous edificis, etc.

Proposem una innovadora manera de crear riquesa i prosperitat, respectant el medi ambient. A més es fomenta una societat robusta, autònoma i resilient.
Amb l'ocupació verda fomentarem:

  • Producció local dels aliments i dels productes, de manera que es fomenten els llocs de treball pròxim al lloc de consum.
  • La producció energètica autònoma i neta. La indústria de les energies renovables creen molts més llocs de treball en la construcció i en el manteniment de les instal·lacions que una central tèrmica o una nuclear. A més estalvia molts milions d'euros en petroli i fomenta l'autonomia energètica de la societat fent-la resistent al increments dels preus dels combustibles.
  • L'us de mà d'obra. Per exemple, l'agricultura ecològica és molt més saludable i dóna més ocupació que l'agricultura industrial. O el reciclatge, es creen moltes més llocs de treball que en la construcció d'una incineradora.
  • El treball digne. Volem que l'ocupació verda fomente treballs que permetan la vida digna dels treballadors.
  • Un pla de rehabilitació energètica dels edificis antics. Que 2040 s'arribarà a rehabilitar energèticament prop del 60% del parc d'habitatges de l'estat espanyol. Amb això s'aconseguiran cap al 2020 500.000 llocs de treballs permanents. A més això significarà un estalvi energètic de 600 milions de barrils de petroli d'energia final i l'evitació de 300 milions de tones de CO2. Això significa potenciar l'autonomia energètica i ser més resistents als futurs increments del petroli.
  • Un pla de foment de les energies autònomes i netes. Si en l'actualitat hi ha més de 100.000 llocs de treball, directes i indirectes, en esta indústria, volem arribar a més 200.000 en la pròxima dècada.
  • Millorar la competivitat (un tema clau i evident per la nostra economia). Incrementar l'eficencia ecològica dels processos econòmics i disminuir l'intensitat energètica i hídrica de la nostra economia (aconseguir que per a obtindre un mateix euro de valor afegit en la producció, emprem i paguem menys en energia, aigua i altres recursos escassos i cada vegada més cars). 
  • Reconversió ecològica dels processos productius, que els faça més nets, que recuperen més els propis residus convertint-los en noves matèries primeres i que establisca processos d’eficiència energètica, hídrica i en l´ús d’altres recursos, per aconseguir, amb les mateixes inversions i amb el mateixos recursos, una producció major i uns menors residus i tot un procés industrial més net i més segur, pels treballadors i la societat en general. No sols s'ha de basar en la protecció ambiental (de fet pot hi haver-hi negoci en el reciclatge, en les noves energies, en la depuració d'aigües,...) sinó que, en qualsevol sector, s'han d'introduir les mesures d'eficiència descrites per a què s'incremente la seua viabilitat i abaratiment de costs. 
  • Promourem una llei per implantar un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d'Envasos (SDDR) com el que hi ha a Alemanya i als països escandinaus. Amb l'objectiu de crear llocs de treball, fins 14.000 es poden aconseguir segons un estudi del ISTAS i de millorar el nostre medi ambient.

Propostes polítiques i legislatives

  • Establirem l'Estatut de participació i protecció laboral en la xicoteta empresa per a evitar la desigualtat i desprotecció dels treballadors i treballadores que hi pateixen. A més d’una llei marc per a la promoció de la responsabilitat social de l’empresa, que regule la negociació i participació social i un altra dels drets del teletreball per regular les noves situacions d’este sistema de treball, tant pel que fa al treball assalariat com a l’autònom.
  • També es farà una llei de promoció de la participació sindical en els canvis organitzatius de l’empresa, establint un conjunt de bases que garantisquen la participació sindical activa, prèvia a l’adopció de les decisions empresarials, en els processos de canvi i flexibilitat en l’organització empresarial.
  • Es regularà la subcontractació en les administracions públiques, i de les cadenes de subcontractació en el sector privat, amb especial atenció a la problemàtica de prevenció dels riscos laborals.
  • Es desenvoluparà la Llei de Mobilitat per tal de reforçar normativament la participació sindical en allò relacionat amb el transport col·lectiu als centres de treball.
  • S’establiran concretament els drets i deures dels treballadors i treballadores en l’accés a Internet i a l’ús del correu electrònic amb l’objectiu que els treballadors i treballadores puguen fer ús de les eines telemàtiques per qüestions personals i professionals, per les seues comunicacions amb els sindicats i amb les diverses administracions públiques per tant, els sindicats podran establir relacions d’informació i comunicació amb els treballadors i treballadores a través de les xarxes telemàtiques establides en el marc de l’empresa i l’administració.
  • Es regularan immediatament els ciberdrets en les administracions públiques per actuar com exemple del desenvolupament de la democràcia tecnològica.

Suport a la investigació

  • Cal dissenyar una carrera investigadora integral que prenga en consideració totes les etapes en la investigació, des de la fase predoctoral, passant per la postdoctoral inicial i finalitzant amb l'estabilitat dels investigadors sèniors amb experiència. A més, convertirem les beques postdoctorals de personal investigador en contractes laborals i contractació dels becaris predoctorals perquè tenim que reformar en profunditat l'Estatut del Personal Investigador en formació per acabar amb la situació de precarietat i inseguretat laboral dels joves investigadors, per tal d’incentivar la carrera investigadora i evitar la fugida constant de cervells cap a l’estranger.

    A més, reclamem que l’oferta de beques postdoctorals es mantinga i proposem la contractació des del primer dia d’aquelles beques-contracte predoctorals existents. En quant a les beques associades a projecte, cal revisar específicament per obligar a passar-les a contracte. Per tant, hem d'assumir la Carta Europea de l'Investigador, per considerar tots els investigadors (des de la fase de postgrau) com a professionals, i no com a persones en extensió del període de formació universitària.

  • Per això es crearà una mesa de diàleg permanent de les associacions de defensa dels investigadors amb les universitats públiques i el Consell Superior d’Investigacions Científiques per tal d'abordar des del consens totes les qüestions relatives a la carrera investigadora.
  • Se separaran els pressupostos de la I+D+i de caràcter militar de la I+D+i de caràcter civil, a més de ser completament transparents en la seua assignació i s’ invertirà el 2% en I+D+i de caràcter civil, que és la mitjana de l’Unió Europea.

Per una banca al servei de la societat

  • Suport institucional a les activitats desplegades per la Banca Ètica.
  • Els bancs hauran d’estar obligats a tenir un coeficient de suport creditici reservat a les PIMES i a emprenedors individuals que demostren la viabilitat dels seus projectes d’inversió segons criteris objectius que es fixaran reglamentàriament.
  • Plantejarem la conveniència de crear una Banca Pública forta, que puga cobrir el buit social propiciat per les caixes d’estalvi.

Educació

  • Proposarem l’eliminació del Ministeri d’Educació, per innecessari, per estar transferides les seus competències a les comunitats autònomes i la seua substitució per un Institut Interterritorial d’Educació que gestione l’harmonització dels diferents sistemes educatius.
  • Defensem una escola pública i laica de qualitat, com a garantia de l'exercici del dret a l'educació de tothom en condicions d'igualtat i que respecte la llibertat de consciència, ensenye sense dogmes i elimine tota forma d'adoctrinament del currículum escolar.
  • Que la religió estiga fora del currículum i isca de l'horari lectiu.
  • Crearem places públiques suficients de 0-3 anys per a atendre la demanda i garantir l'acord per a crear 300.000 places escolars en el primer cicle de l'educació infantil.
  • Cal generalitzar la formació fins als 18 anys, ampliant la FP i obrint noves modalitats formatives que permeten simultaniejar estudi i treball remunerat abans de la incorporació plena a l'ocupació a més de reorientar els plans d’estudi i l formació ocupacional cap el sector de l’energia i la protecció del medi ambient.
  • Crearem un cos únic de professorat, a partir d'una formació inicial amb el mateix grau acadèmic i que contemple els distints vessants de la funció docent a més de desenvolupar l'Estatut de la funció docent, negociat amb els sindicats. Es necessària la reforma de la LOU, negociant un Estatut del Personal Universitari i establint el cos únic docent, la representació democràtica de tots els sectors universitaris en els òrgans de govern i una planificació de l'oferta de places de l'ensenyament superior d'acord amb les necessitats socials.
  • Redefinirem la composició i funcions del Consell Escolar de l'Estat, dotant-lo de capacitat per a promoure i dirigir anàlisis i estudis sobre el sistema educatiu.
  • Tenim que equiparar-nos amb els països europeus més desenvolupats en la despesa dedicada a beques i ajudes a l'alumnat universitari, amb un sistema de caràcter generalitzat de beques que possibilite completar els estudis sense obstacles derivats de l'origen social i econòmic, mitjançant beques-salari i la rebaixa de les taxes universitàries al punt anterior a la reforma de Bolonya.
  • Destinarem a la despesa pública educativa almenys el 7% del PIB en esta legislatura, destinant un 6% del PIB a l'Ensenyament Superior.
  • S'impulsarà per una banda el voluntariat juvenil com complement educatiu, evitant l'ocupació en activitats que necessiten mà d'obra remunerada i especialitzada i per l’altra la participació i l'associacionisme juvenil per a un model cultural alternatiu basat en l'humanisme, la cooperació i la solidaritat.
  • Fomentarem la pràctica de l'esport, la música, el teatre, el cinema i la literatura realitzats per joves, així com de l'oci no basat en el consumisme i la participació democràtica a tots els centres educatius.
  • A més, els treballadors majors de 16 anys i menors de 18, estaran obligats a simultaniejar el treball amb la formació, practicant la reducció de jornada adient.
  • Reconeixement de les hores d'estudi en les escoles musicals com a assignatures optatives en l'escola dels nostres infants. Reconeixement del fet diferencial valencià dels estudis musicals en els currículums escolars.
  • Unificar en el àmbit estatal tots els procediments de trasllats de matrícules i expedients en Escoles Oficials d´Idiomes i Universitats amb l'objectiu que no se'n deriven despeses dobles per a l'estudiant.

El comerç

Cal donar suport als consumidors i al xicotet comerç que és el que conforma i dona vida als nostres pobles i ciutats, com a opció oposada a la progressiva desertització dels nostres pobles que obliga a un ús insostenible del transport particular, produeix menys ocupació i de menor qualitat. Les grans superfícies i la seua pressió per la desaparició del xicotet comerç, amb el monopoli de la venda dels productes primers són una mostra de la societat que han promogut el PSOE i el PP en els darrers 30 anys en què la riquesa i la capacitat de decisió de la gent corrent ha anat erosionant-se i passant a les grans corporacions. Donarem un suport absolut a les demandes del xicotet comerç per assegurar la seua persistència.

Cal elaborar un Pla de suport al xicotet i mitjà comerç, amb els corresponents recursos econòmics. Un Pla que estaria gestionat per les comunitats autònomes amb participació de les organitzacions municipalistes, per dinamitzar, modernitzar i fer més competitiu el xicotet i mitjà comerç especialitzat i de proximitat.

S’ampliaran les limitacions a la instal·lació d’equipaments comercials fora de la trama urbana i es controlaran les operacions de simple especulació urbanística que es justifiquen amb la construcció de grans superfícies comercials. També s'aprovarà un Pla de mesures i sancions aplicable, d’ofici o a petició de les comunitats autònomes, a aquelles grans empreses, de capital espanyol o multinacional, implantades en més d’una comunitat autònoma i que, de forma sistemàtica, vulneren las normatives autonòmiques en matèries com ara la defensa de la competència, les rebaixes i d’altres. A més, estendrem l'exigència d'assegurances de responsabilitat civil que cobrisquen els danys causats, actualment limitada als intervinents en el procés edificatiu segons la Llei Orgànica de l'Edificació, també a l'activitat comercial prestada als consumidors en sectors sensibles o de risc per al públic, com ara els productes sanitaris i farmacèutics, alimentació, tallers d'automoció, electrodomèstics, drogueria i química, etc.

Per fomentar la comunicació entre els sector comercials i el govern, es crearà un organisme de diàleg institucional entre el govern de l'Estat i el sector del comerç on estiguen representades les organitzacions d’àmbit estatal i autonòmic representatives del sector.

Comunicacions

Mitjans de comunicació

  • És urgent la subscripció pel govern central amb la Corporació RTVE del Contracte Programa corresponent, on es detalle l’oferta de televisió, ràdio i serveis interactius públics, pendent des de l’aprovació de la Llei General de Comunicació Audiovisual en 2010. Així mateix, cal articular la Corporació RTVE amb la resta de radiotelevisions públiques de l'Estat (autonòmiques i locals) per tal de garantir la funció pública de la comunicació, tal com diu la llei, per protegir els ciutadans i ciutadanes davant posicions dominants en la creació d’opinió o restriccions en l’accés a la informació.
  • Cal establir convenis de col·laboració amb les institucions culturals de l'Estat i amb les universitats valencianes, tant per a l’elaboració de continguts com per afavorir la necessària unió de teoria i pràctica.
  • A més, s’han de restablir els convenis amb els governs autònoms per tal d’impulsar la producció audiovisual de les diferents comunitats i territoris.
  • Restablirem Ràdio 4 al País Valencià amb emissions en la nostra llengua.
  • També cal posar en marxa el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CMA) com a òrgan regulador i supervisor del sector, establint per llei garanties per a la seua independència política i econòmica.
  • Exigim el compliment de la Llei 7/2010 de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual, per tal que l'Estat garantisca que a tot el seu territori es podran veure totes les televisions públiques que hi emeten, amb l’objectiu de fomentar el coneixement mutu entre els pobles.
  • Promourem un llei per tal que en tots els mitjans públics de comunicació es puga garantir a la independència dels periodistes sobre la informació, la veracitat de la informació i la defensa dels lectors, oients, televidents o internautes.

Els nous canals de televisió (TDT)

  • El repartiment de les llicències vacants s'ha de fer amb criteris professionals, garantint una oferta independent i plural. Per tant, també cal revisar les llicències atorgades amb criteris clientelars pels diferents governs autonòmics i revocant-les si cal en aplicació de la llei, ja que es tracta d’una concessió estatal.
  • Establirem mecanismes de col·laboració i de creació de continguts per a les TDT per part de la Corporació RTVE i de les radiotelevisions autonòmiques.

Societat de la informació

  • Potenciarem l’ús de les noves tecnologies mitjançant la creació d’espais de lliure accés wifi a tots els pobles i ciutats. Farem les inversions necessàries per reduir el tall tecnològic que hi ha en l’actualitat entre uns i altres llocs.
  • Garantirem la igualtat real de tots els ciutadans i ciutadanes davant l’Administració Electrònica.
  • Cal acabar amb l’abús de les vendes vinculades en informàtica, és a dir, l’obligatorietat d’adquirir un cert producte per poder adquirir un altre.
  • És essencial desenvolupar la Societat del Coneixement com a plataforma de millora de la qualitat de vida de la ciutadania i oportunitat estratègica de la nostra civilització.
  • A més, vetlarem per la neutralitat de la xarxa (Net Neutrality).
  • Potenciarem la creació audiovisual en totes les seues manifestacions, com, per exemple, potenciarem la indústria del videojoc com a nou nínxol de mercat i innovació tecnològica.

Infraestructures i transport

Cal canviar la concepció radial pròpia de l'Estat centralista, basada en principis ideològics allunyats de les necessitats de les persones i de les empreses. Quan ni tan sols França continua amb la xarxa radial de transports, ací el PP i el PSOE continuen construint l’estat centralista a base d’inversions billonaries en autopistes i sobretot AVE amb una molt discutible rendibilitat econòmica i social, malbaratant sense cap tipus de discussió el medi ambient.

Cal un canvi progressiu i decidit per a harmonitzar l'ample de les vies a l'ample europeu.

Com sempre hem defensat, a diferència dels nous conversos del PP i el PSOE, considerem imprescindible la construcció d’un eix mediterrani de mercaderies, el Corredor Mediterrani, d’Algesires a Perpinyà.

Cal potenciar de forma prioritària FERRMED, xarxa mediterrània per al transport de mercaderies que ha d’unir Escandinàvia i l’Europa central amb el corredor mediterrani a través del Rin i del Roine. També cal paralitzar i revisar el vigent pla d'infraestructures viàries (PEIT) per redefinir-lo amb paràmetres sostenibles i de prioritat als transports públics més eficients i menys contaminants.

Les nostra xarxa de rodalies és escassa i poc eficaç, ja que és molt incompleta i sols en alguns trams les vies son dobles i electrificades. La seguretat (passos soterranis) i l’accessibilitat (ascensors i andanes a nivells dels combois) de les estacions i trens és molt precària. L’àrea des de Dénia a Alacant és la major conurbació europea sense ferrocarril de rodalia.

Ens cal una xarxa completa, amb doble via i electrificada, amb estacions segures i accessibles per a les persones discapacitades. Amb línies soterrades en les àrees de major densitat poblacional com l’Horta Sud. Amb freqüències suficients per que siguen útils. Completa des de Vinaròs-Castelló-València-Dénia-Alacant-Oriola. València –Requena; Connexions a Onda i la Vall d’Uixó, València la Font de la Figuera, Alacant-Villena, Xàtiva –Alcoi- Alacant. Connexió ferroviària amb l’aeroport de L’Altet. Cal també connectar la rodalia amb el nou Hospital de la Fe situat al barri de Malilla de València.

Traspàs de les competències de Rodalies a la Generalitat Valenciana.

Potenciarem del transport de mercaderies per ferrocarril.

Eliminarem el peatge a l’autopista A-7.

Fomentarem ajudes als ajuntaments per escometre estudis i projectes tècnics de carrers de vianants i de foment de les modalitats de mobilitat sostenible, atenent a la seua interconnexió i priorització del transport públic davant del privat fomentant, a més, els mitjans de transport col·lectiu davant l’ús immoderat dels vehicles particulars.

Benestar general

La salut

  • Defensem els sistemes integrats de salut de naturalesa pública i considerem el professional de la salut com a element central del sistema. Per tant, cal incentivar la formació clínica i avaluar les seues competències, tot primant el coneixement i les aportacions positives i no pas únicament l’antiguitat.
  • És prioritari l’eixamplament de les prestacions de la Sanitat Pública: dentista universal, rehabilitacions fisioterapèutiques i logopedes.
  • S’estendran els serveis d’informació i orientació en matèria de sexe segur i responsable. El preu dels preservatius serà simbòlic i es dispensaran a tots els centres públics.
  • Organitzarem campanyes públiques i gratuïtes de formació en matèria de primers auxilis i autoprotecció en cas de catàstrofes.
  • Es conformaran bancs de cèl·lules-mare interconnexionats a tot el territori estatal, recollint els cordons umbilicals, per la seua utilitat terapèutica i/o per a transfusions. Es donaran incentius a la investigació científica en cèl·lules- mare.
  • S'establiran sistemes efectius de compensació econòmica entre comunitats autònomes per les despeses sanitàries ocasionades pels seus residents desplaçats.
  • Targeta sanitària única. Utilitzable en tot l’estat, amb drets sanitaris iguals en qualsevol lloc de l’estat per a totes les ciutadanes i ciutadans, amb compensació econòmica entre les autonomies
  • Cal garantir la igualtat en l’accés a l'Estat espanyol a les prestacions sanitàries a tots els emigrants i fills d’emigrants, encara que no gaudisquen de la nacionalitat espanyola.
  • Eliminació del ministeri de Sanitat per inoperant. Les competències en matèria de salut estan quasi totalment transferides. Cal crear un Institut Interautonòmic de la Salut que coordine les Comunitats Autònomes per tal que no es produïsquen les disfuncions que la inoperància del PP i PSOE ha permés.
  • Sistema d’informació de la qualitat assistencial únic. Per a tot l’estat i per a tots els centres, públics i privats. Per tal de poder tindre dades comparables sobre el funcionament dels distints sistemes de salut.
  • Calendari vacunal únic, per a tot l’estat.
  • Accés dels professionals al treball sense limitacions territorials. El sistema actual promociona l’endogàmia intracomunitària i dificulta la tornada de les persones que es formen en altra comunitat autònoma o en un altre estat. Promocionarem l’adopció d’un barem únic estatal per facilitar la mobilitat dels treballadors. Promocionarem la mobilitat dels treballadors per l’interior de la Unió europea per tal que les nostres infermeres i metges no tinguen por de treballar o formar-se en l’estranger per la dificultat de trobar després treball ací.
  • Eutanàsia. Cal redefinir el dret a la vida en la Constitució, de manera que qui vulga, a títol particular, puga finalitzar la seua vida per mitjà d’un procediment que oferisca suficients garanties legals, sota supervisió mèdica i en un entorn adequat.
  • Orientar la sanitat pública cap a una salut universal pública, eficaç i preventiva, potenciant l'atenció primària, desenvolupant accions de promoció de la salut, prevenció i educació sanitària, salut escolar i epidemiologia, amb la incorporació de professionals suficients.
  • Per tant, impulsarem un pla de xoc contra les llistes d'espera, a partir d'un pacte financer entre l'administració central i les comunitats autònomes. Es promourà la recepta de medicaments genèrics així com la seua publicació anual per part de la Direcció General de Farmàcia i s’ampliaran les prestacions comunes com ara salut bucodental i programes específics per a atendre els nous reptes sanitaris com la integració definitiva de la salut mental i les addiccions al sistema sanitari o la modificació de la legislació en matèria d'estrangeria, de manera que es permeta el canvi de nom i sexe a les persones transexuals immigrants igual que a les autòctones.
  • També es desenvoluparà la llei de cohesió i d'igualtat del sistema sanitari, elaborant un pla de lluita contra les desigualtats en salut, en el marc dels compromisos europeus de la salut en totes les polítiques.
  • Les persones son les propietàries de les seues pròpies vides, pel que és urgent contemplar el dret a una mort digna i sense dolor, despenalitzant l’actuació de les persones que mitjançant actes necessaris o de cooperació activa permeta, propicie o facilite la mort digna i sense dolor d'una altra persona a petició expressa i lliure d’esta última.
  • També s’han de crear hospitals públics per a malalts crònics en totes les àrees sanitàries, amb mitjans sòcio-sanitaris i hotelers suficients amb estructures de rehabilitació suficients, oposant-nos a la política de concertació amb clíniques i residències privades. Així, s’impulsarà un observatori de salut que elabore un mapa de salut per àmbits territorials d'actuació, per a conèixer, analitzar i implementar mesures polítiques en funció de la incidència de les patologies.
  • Desenvoluparem una política valenta sobre VIH-SIDA que permeta la reformulació del Pla Nacional sobre SIDA com un veritable Pla Integral de Lluita contra el VIH-SIDA, que el situe com una qüestió d'estat, basat en:
    • La supressió del terme i del concepte “grups de risc” en els qüestionaris previs a les donacions de sang i de semen, pel seu caràcter discriminatori, i substitució per “pràctiques i conductes de risc”.
    • Campanyes de prevenció periòdiques dirigides a tota la població, centrades en missatges de prevenció i solidaritat, així com campanyes específiques destinades a col·lectius amb vivències generalitzades de la sexualitat particulars (adolescents, joves, persones que exercisquen la prostitució), i campanyes d'informació sobre altres malalties de transmissió sexual.
    • Generalització i accessibilitat de la prova ràpida i gratuïta, fent un reconeixement oficial del 20 d'octubre com a dia d'esta prova.
    • Creació d'equips d'agents per a l'assessorament integral de persones seropositives, per a l'acompanyament en la vida d'estes persones i seguiment i assistència en temes administratius, sanitaris, jurídics, laborals, etc.
    • Inclusió dels tractaments contra els efectes secundaris de la medicació en persones seropositives dins del Catàleg General de Prestacions Públiques del Sistema Nacional de Salut.
  • Pressió diplomàtica en l'àmbit de la Unió Europea i de l'Organització Mundial de la Salut a les empreses multinacionals farmacèutiques, i obertura d'una línia de finançament de projectes de cooperació amb països en vies de desenvolupament per a la fabricació de genèrics.

Salut mental

  • Cal elaborar, desenvolupar i impulsar, amb la dotació econòmica necessària, un Pla Director de Salut Mental que contemple el desenvolupament de recursos i accions suficients per atendre globalment el col·lectiu necessitat: unitats de salut mental d'adults i infantil, programes de suport domiciliari, habitatges tutelats, centres de dia, hospitals de dia, hospitals de mitja estada, centres de rehabilitació i inserció sociolaboral, coordinat entre totes les administracions.
  • A més, es crearà una xarxa d'atenció integrada i única en l’àmbit sòcio-sanitari i s’implantarà un Pla d'atenció a pacients psicogeriàtrics, combinant-ho amb la creació d'hospitals psiquiàtrics penitenciaris així com dispositius de reinserció sociolaboral.

Serveis socials

  • Impulsarem el Pla Concertat Estatal per al desenvolupament dels Serveis Socials així com un nou Pla d'Ordenació dels Serveis Socials Generals i Especialitzats que atenga a la necessària comarcalització, municipalització i inclusió de la participació de la iniciativa social en la xarxa pública de serveis socials. A més, es crearà un marc legislatiu comú en matèria de Llei de Serveis Socials que establisca línies d'actuació comuna interterritorials amb claredat en les funcions i competències corresponents, amb pressupost mínim estable i garantit, enfortint i millorant així, l'estructura pública de la xarxa de serveis socials generals, millorant la seua estructura organitzativa i establint un pla de finançament estable mitjançant l'increment del pla concertat de serveis socials que gestionen els ajuntaments

    Hi haurà un Pla marc de millora i inclusió social per a zones i barris d'acció preferent i col·lectius amb necessitats prioritàries entre els quals es destaquen: menors, majors, immigració, discapacitats psíquics i físics i violència de gènere. Els dotarem de noves infraestructures assistencials, terapèutiques i rehabilitadores junt a programes especialitzats. A més es desenvoluparà una infraestructura actualitzada com a xarxa de centres socials generals i especialitzats que possibilite baixar la ràtio de població atesa, estendre els seus serveis i canalitzar les noves necessitats i demandes socials. Per tot això cal crear un mapa social de recursos i un observatori social que analitze i oriente les accions polítiques en matèria de benestar social i també regular les subvencions i convenis mitjançant un concert anual i estable.

  • Impulsarem una normativa estatal i autonòmica que determine bases, requisits i condicions dels serveis prestats per empreses privades a fi de reduir i eliminar la privatització i externalització de serveis .
  • La realització d’una Carta de Drets Socials és essencial com a instrument de participació i acció que servisca per obtenir una informació ràpida i clara, un tracte personalitzat, qualitat en els serveis públics, l'elecció del professional, la supervisió conjunta i l'equilibri territorial.
  • Aprovarem una Llei de Foment del Tercer Sector Social a fi de millorar aspectes de reconeixement, finançament i independència d'entitats sense ànim de lucre en matèria de benestar social.

Família

  • Equipararem les ajudes i bonificacions generals de les famílies monoparentals amb les famílies nombroses. També regularem la guarda i custòdia compartida com a criteri general i la mediació familiar com a solució pacífica dels conflictes en l'àmbit familiar com un nou model de gestió institucional basat en el principi d'igualtat de la ciutadania davant la llei, creant un servei de mediació familiar per cada partit judicial, com a mínim.
  • S’incrementaran les inversions per posar en marxa centres i serveis per a estendre i generalitzar la xarxa d'escoles infantils en l' interval de 0 a 3 anys.
  • Es crearan òrgans d'anàlisi i control dels equips psicosocials adscrits als Jutjats de Família, així com protocols d'actuació per a tots els especialistes. També s'endurirà la normativa legislativa que sanciona amb mesures civils i/o penals les conductes d'obstrucció de la relació paterno-filial .
  • Dissenyarem noves polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar que faciliten l'aplicació de la custòdia compartida, amb mesures de flexibilització de l'horari laboral de tots dos progenitors, donant incentius econòmics i flexibilització laboral per a tots aquells progenitors que vulguen augmentar la seua dedicació a la criança dels fills i filles. A més, es desenvoluparan ajudes directes i facilitats d'accés a l'habitatge al progenitor que ha perdut l'habitatge rere la separació o el divorci. Els fills desgravaran directament als dos progenitors, siga quina siga la titularitat de l'exercici de la custòdia, i s’equipararan, a efectes fiscals, les pensions d'aliments a les pensions compensatòries, amb idèntica desgravació.

Desenvolupament de la llei de dependència

  • Cal reconsiderar el pressupost destinat a la Llei de la Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència per tal de reduir el calendari d'implantació i aplicació, crear infraestructures i incrementar les quanties de les prestacions econòmiques previstes.
  • En quant els desenvolupaments reglamentaris i adaptacions legislatives en cada autonomia exigirem el finançament necessari, una cartera de serveis i prestacions econòmiques suficients i equips de valoració qualificats.
  • També incrementarem les quanties de prestació proposades pel grau III, gran dependència, nivell 1 i 2, així com la quantia en concepte d'assistència personal i la de cuidadors informals, millorant la figura de l'assistent.

Menors

  • Es crearà un fons de compensació interterritorial per a eliminar les desigualtats existents en l’exercici del dret a l’educació. També es modificarà la LORPM, ja que representa un clar retrocés en oferir una resposta punitiva i vindicativa cada vegada més pròxima al dret penal d'adults relegant els principis de reeducació i reinserció.
  • Defensem un model de justícia penal progressista amb mitjans econòmics, materials i humans suficients inspirat en l'interés superior del menor i no adreçat a satisfer el populisme punitiu ni l'alarma social. A més, s'inclouran dins de les polítiques de protecció del menor, mesures que garantisquen la llibertatd’expressió de la sexualitat amb el fi de combatre el rebuig, l’estigmatizació i l’assetjament pel fet de decidir lliurement l’opció sexual i es desenvoluparan programes específics d’atenció a menors víctimes de maltractaments, violència i abusos sexuals, en tots els àmbits.
  • Per això cal impulsar un pla concertat d’atenció a la infància i adolescència, mitjançant la provisió d’escoles d'educació infantil, escoles maternals i recursos d’acollida, tant familiar com residencial i la creació de consells consultors d'infància, de caràcter transversal i participatiu a mes de plans de convivència, mediació i prevenció de tot els tipus de violència, en especial, la violència juvenil, amb dotacions d'educadors socials en els centres educatius per a abordar i reduir el problema de la seguretat ciutadana des d'una perspectiva de millora i atenció de les necessitats socials: assistència social, ocupació, educació i sanitat.

Majors

  • Regularem les polítiques de les hipoteques inverses per als majors amb la finalitat d'establir garanties. Es faran, per tant, Plans d'habitatge específics per a la gent major, mitjançant desgravacions fiscals d'adaptació dels habitatges.
  • A més, cal tindre control sobre les noves fórmules de venda d'habitatges a canvi d'una renda, a més de sobre les cessions testamentàries fetes per residents majors en residències privades. S’aprovarà i fomentarà una llei de cooperativisme residencial per a gent major, amb desgravacions fiscals per a les inversions que s’hi facen.
  • Desenvoluparem un Pla d'envelliment actiu des de l'acció intersectorial i la solidaritat intergeneracional basades en la salut, la participació i la seguretat, establint fórmules perquè la gent major puga integrar-se en empreses per a traslladar la seua experiència per a sentir-se útil i gaudir de la vida. Establirem també plans especials per a atendre els principals problemes de la tercera edat que afecten tant qüestions econòmiques, com mèdiques, o de soledat, rebuig familiar i marginació social. Per això, es desenvoluparà l’assistència mèdica i social, i particularment instruments per a un seguiment d'actituds derebuig social i de maltractaments a l'ancià.
  • Cal redefinir els objectius de la geriatria per a aconseguir mantenir l'ancià al seu domicili en condicions funcionals i independents amb una digna qualitat de vida a més de desenvolupar un sistema assistencial a tots els nivells amb atenció integral (treball en equip) i mobilització de tots els recursos necessaris per al benestar. Així també es garantirà l’assistència prolongada en cas de necessitat, fora i dins del domicili, reorganitzant al mateix temps els serveis sanitaris, dirigint-los més cap a la prevenció que cap a la recuperació.
  • També es crearà una xarxa de centres de dia públics per a la tercera edat, en el marc de desplegament de la Llei d'Atenció a les Persones amb Dependència. I s’establiran unitats de llarga estada adaptades a les seues circumstàncies així com residències assistides.

Discapacitats

  • Garantirem el dret a la informació i comunicació a les persones sordes, amb discapacitat auditiva, i sord-cegues, mitjançant intèrprets en tots els àmbits socials (educació, administració pública, treball...).
  • També cal fer un desplegament normatiu de la Llei d'Igualtat d'Oportunitats, per no discriminar i donar accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, amb dotació pressupostària suficient, a mes d’afavorir des de les administracions les inversions per tal d’assolir l’accessibilitat integral a les persones amb discapacitats físiques i psíquiques (informació, comunicació, transport, espai urbà…).
  • Farem que la Llei de Dependència s’execute de forma urgent en totes les Comunitats Autònomes, aplicant-se amb caràcter retroactiu.
  • Es compliran les lleis d’integració en terreny laboral, com la reserva i contractació del 2% a persones amb discapacitat, que avui en dia no es compleixen.
  • L’Administració complirà, farà complir i impulsarà l’Accessibilitat Universal, disseny per a tots prestant especial atenció a l’accés a la informació, comunicació i noves tecnologies
  • Renovarem i adequarem el sistema de senyals per a que siga homogeni i útil per a tots.
  • Propiciarem l’aplicació d’un IVA reduït per a tots els productes mèdics, ortopèdics etc. destinats a pal·liar les carències i que siguen requerits per millorar la vida de les persones amb discapacitat.
  • Promourem el model educatiu inclusiu, impulsant la col·laboració amb les administracions educatives i exigint que els recursos i materials didàctics digitals també siguen accessibles.
  • Potenciarem l’enriquiment social mitjançant accions que propicien un major acostament del voluntariat a aquest col·lectiu.
  • Equipararem la pensió mínima per a persones amb discapacitat reconeguda amb grau del 65% o més, al salari mínim interprofessional.
  • Eliminarem tota veu i consideració religiosa dels consells biomèdics i centres de desenvolupament i investigació que treballen per millorar la vida i la salut.
  • Sol·licitarem i promulgarem una nova paritat social per a què en el Parlament i en el Senat, institucions públiques i empreses, i en general en tot fòrum i centre de presa de decisions estiguen representades al menys amb un 9% lespersones amb discapacitat.
  • Generarem polítique transversals d'acord a l'ideari dels Drets Humans i el model de la Vida Independent (Convenció de l'ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat) per a combatre la discriminació dels homes i dones amb diversitat funcional.
  • Conformarem polítiques centrades en la persona, no en les institucions generadores de dependència tot prenent com a política exemplifacadora el sistema d'Assistència Personal.
  • Es propiciarà que, des dels estaments públics, es definisquen protocols de prevenció de la violència contra persones amb diversitat funcional en entorns residencials i institucions.
  • S'aplicarà el concepte de disseny universal, disseny per a tots, en totes les seuse iniciatives.
  • S'acceleraran els terminis que porten a configurar entorns totalment accesssibles, establint recursos sancionadors inflexibles per tractar-se de qüestions que afecten l'exercici de drets humans elementals.
  • Es promouran auditories sectorials (educació, salut, transport...) per a avaluar el grau d'implantació de les condicions d'accessibilitat i el seu impacte en els drets civils.
  • Es prioritzaran directrius administratives enfortidores del dret a una vida digna, en comunitat, autodeterminada i en igualtat de condicions a la resta de la ciutadania.
  • Es promourà una escola inclusiva, en tots els nivells i amb els suports precisos que garantisca el clar allunyament de les actuals polítiques de segregació escolar.

Drogodependències

  • Cal establir la regulació no penal de totes les drogues per poder controlar la qualitat i l'accés a elles i, des de la no criminalització, dotar a les institucions de la informació completa i objectiva sobre els efectes del consum de les drogues. Front les mesures penals, potenciarem les de rehabilitació, reinserció social, formació i serveis a la comunitat a més de la promoció de programes de disminució del risc i reducció del dany, així com programes de desintoxicació orientats a l'abstinència i al consum responsable.
  • Es reorientarà el Pla Nacional sobre Drogues, així com els autonòmics, amb el fi de fer efectives les línies d'actuació d'educació en la responsabilitat, consum, hisenda, etc., des d'una visió integradora.
  • S’ augmentaran també els recursos per a les persones drogodependents i les seues famílies (suport psicosocial i jurídic, plans de reinserció social, habitatges tutelats) i es modificaran, per una banda les mesures penitenciàries perquè els compliments es realitzen en centres adequats de deshabituació i orientats a la reinserció social i per l’altra l’anomenada Llei Corcuera (Llei orgànica 1/92 de21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana)

Esport

L'esport és una activitat bàsica en la vida de les persones, no sols des del punt de vista lúdic, sinó i sobretot, des del punt de vista de la salut, mental i corporal. L'estat ha de donar suport a la difusió i extensió de la pràctica esportiva, des de l'escola fins a la tercera edat, sense caure en el papanatisme de pagar per edesveniments que no reporten benefici social, sinó sols als promotors, o utilitzar com a exemples socials persones que no ho mereixen. Alguns esports autòctons tenen un valor cultural afegit, per tant proposem:

  • Suport a la pilota valenciana des de l'administració central.
  • Opertura de les instalacions esolars, fora de l'horari escolar, per a què puguen ser millor rendibilitzades.
  • Exigir la domiciliació fiscal en territori espanyol per a poder representar Espanya en qualsevol activitat esportiva.
  • Austeritat en la gestió dels clubs esportius per tal que no se subvencione cap societat privada esportiva profesional amb fons públics per evitar la seua fallida. 
  • Foment de l'esport en l'escola orientat a educar en una vida saludable i previndre l'obesitat, sedentarisme, etc. des de ben menuts.
  • Dotació de beques per a la pràctica de l'esport quan es tracte d'una necessitat mèdica.
  • Impulsar plans esportius específiques per a persones discapacitades.
  • Donar suport a plans que fomenten la igualtat en l'esport així com establir mecanismes de conciliació laboral i familiar també en les activitats esportives professionals i semi-professionals.
  • Millora i adaptació d'accessibilitat de les instal·lacions esportives públiques.

Justícia Fiscal

Per una fiscalitat verda, progressiva, justa i que ens done els recursos adequats

  • Cal alleugerir la pressió fiscal sobre les persones corrents. Estem vivint un augment de la pressió fiscal sobre la majoria de la població a través de l’aplicació de noves taxes impositives, com les del fem, i al mateix temps estan reduint-se les prestacions en educació, sanitat... Per contra, hi ha un fenomen, afavorit per les polítiques del PSOE i el PP, d’insolidaritat per part de les economies amb més rendes que han vist desaparéixer impostos que les gravaven. La via de solució és una fiscalitat justa i solidària on tots col·laborem en funció els nostres ingressos
  • Cal mantenir i en la mesura que es puga augmentar l’actual nivell d’ingressos per a garantir un sistema de serveis públics de qualitat, extens i estable en el temps. A més, també mantindrem el caràcter progressiu de l’impost sobre la renda de les persones físiques, configurant una tarifa amb un nombre suficient de trams, uns tipus marginals mínims i màxims i les bases sobre les quals s’apliquen, i establirem el sistema de deduccions en la quota.

    Per tant, cal aplicar una millora en el tracte fiscal de les rendes salarials al mateix temps que es modifiquen els tractes privilegiats de les rendes del capital i empresarials, la qual cosa permet reequilibrar el pes de les diferents rendes en l’impost, així com ampliar el seu caràcter redistribuïdor. Perquè els contribuents han de tributar segons la renda real i, conseqüentment, la determinació de les bases imposables ha d’acostar-se al màxim per tal d’aconseguir-ho. Per tant, el sistema de determinació dels rendiments de les rendes empresarials que ha de prevaldre és el sistema d’estimació directa, el qual ha de ser utilitzat com a norma general. Per això es proposa la supressió d’altres règims de determinació de les rendes empresarials subjectes a l’impost.

  • A més, s’ha d’establir un impost per a grans fortunes i per a gravar les transaccions financeres especulatives, seguint el model de la Taxa Tobin.
  • Recuperarem l’impost de successions i donacions, elevant els mínims exempts però dotant-ho de millor progressivitat, perquè és de justícia que qui rep debades ha d’entregar part a la societat.
  • Cal adoptar criteris ambientals en la fiscalitat, per a què també servisca per dissuadir pràctiques contaminants de producció i consum, amb la creació d’un fons per al desenvolupament de les energies renovables, dotat amb els recursos provinents d’una taxa finalista sobre el consum de carburants fòssils i impostos sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica i l'emmagatzematge de residus nuclears, per tal de finançar plans d’actuació que afavorisquen a les zones que suporten aquestes activitats

    Al mateix temps es faran deduccions per eficiència energètica, especialment en la rehabilitació d’habitatges i edificis industrials i de serveis i s’establirà l’ecotaxa per a què els turistes contribuïsquen al manteniment del nostre entorn que estan gaudint, tot gravant simbòlicament les pernoctacions hoteleres, el lloguer d’habitatges de temporada i el lloguer de vehicles.

  • Es crearà un impost que grave les plusvàlues obtingudes amb les requalificacions del sòl, per finançar activitats en defensa del patrimoni natural i la biodiversitat.
  • Lluitarem decididament contra el frau fiscal, impulsant actuacions en l’ordre internacional per aconseguir la desaparició de tots els paradisos fiscals, espcialment els enclavats a Europa

    A més, s’imposarà com a condició indispensable la residència fiscal a Espanya per a què els artistes i els esportistes puguen representar internacionalment l'Estat i beneficiar-se de qualsevol tipus d’ajuts públics. També s’obligarà tributar a Espanya pels ingressos obtinguts a qualsevol lloc del món en exercici de funcions de representació internacional (campionats, olimpíades, etc.)

  • Cal modificar la legislació sobre delicte fiscal, i especialment s'adoptaran les següents mesures:
    • Reducció del llindar mínim quantitatiu.
    • Evitació de la impunitat penal d’una de les conductes característiques del frau fiscal continuat, com és la distribució de la quota eludida, ja siga entre diversos tributs, entre diversos subjectes passius, en forma de societats o mitjançant una combinació d’ambdós.
    • Tipificació com a delicte de la conducta dels qui organitzen o constitueixen instruments per facilitar el frau de tercers, ambindependència de la quantia del frau comés pels qui utilitzen eixos instruments.

IVA

  • Modificar la llista de productes subjectes a IVA superreduït (4%) per a incloure els articles següents:
    • Mitjans de transport individual de tracció humana (bicicletes, patins, monopatins), accessoris de seguretat i servicis de reparació relacionats
    • Servicis de transport col·lectiu (més de 9 usuaris) terrestre i marítim de viatgers dins del mateix municipi
    • Productes d’higiene íntima: Compreses, tampons i bolquers (per a bebés i adults)
    • Elements d’aprofitament d’energies renovables
    • Connexió a Internet

Protecció de les pensions

  • Hem de dignificar les pensions, equiparant les pensions espanyoles i valencianes a les pensions mitjanes de la UE (pensió contributiva mínima de 1.000 euros al mes i no contributiva de 600 euros així com pensió per orfandat equiparada al SMI i prestacions de caràcter assistencial equiparades al salari mínim interprofessional i independents de la prestació no contributiva -salari social-).
  • Reformarem l’IRPF dins d'unes noves competències autonòmiques, perquè es revise el tractament fiscal de les càrregues familiars i es done millor tractament a les rendes de treball.
  • A més, cal homologar el matrimoni amb la parella de fet pel que fa al reconeixement del dret a la pensió de viudetat. Per tot això, hem de fomentar el valor constitucional de la solidaritat en la contribució en les despeses públiques i modificar legislativament la prevenció del frau i el delicte fiscal reformant el finançament local i establint fons compensatoris i limitacions legals als nivells d’endeutament d'hisenda.

Administracions públiques eficients

  • Hem d’avançar cap a la simplificació i cooperació entre les administracions per a millorar els serveis a la ciutadania i abaratir els costos administratius, simplificant els nivells i escales funcionarials per tal de reduir les diferències de sou entre els diferents grups funcionarials, fent realitat que les diferències màximes siguen 1 a 3, particularment en els cossos generals de l’administració.

    A més cal agilitzar el pas voluntari dels funcionaris d'una Administració a una altra diferent i extingir definitivament la precarietat a la funció pública mitjançant la implantació dels sistemes de consolidació adients, sense obrir la porta, però, al favoritisme polític (l’Administració ha de comprometre’s a oferir públicament, com a màxim amb una periodicitat anual, la totalitat de les places disponibles en cada moment)

    A més, s'han de crear institucions formatives pròpies de les Administracions, per tal d'assegurar la millora constant del nivell de coneixements dels funcionaris i la seua possibilitat d'ascens correlatiu, per descarregar a la Universitat de la seua funció actual d’“expenedora de títols” que els funcionaris necessiten per progressar laboralment.

  • Establiment de la tecnificació total de l'Administració, incloent les comunicacions amb l'administració i eliminació de qualsevol tipus de cua, mitjançant la universalització del sistema de cita prèvia telefònica i/o informàtica.
  • Cal fer una reforma constitucional per convertir el País Valencià en circumscripció única a efectes d’eleccions generals i Europees
  • Supressió de l'Administració perifèrica de l'Estat al País Valencià amb el traspàs a la Generalitat de totes les seues funcions. Per últim, cal reconéixer els alcaldes com a representants de l'Estat i la Generalitat en el terme municipal i reforçar la dimensió política i l'autoritat de les administracions municipals.

Un nou model d'Administració Pública

  • Cal adoptar un model d'Administració cooperativa en la gestió i amb “finestra única” per al ciutadà, a més de millorar l'eficàcia de les Administracions Públiques, implantant en totes les seues àrees pressupostos per programa, establint en tots els nivells procediments d'avaluació de les polítiques públiques, i simplificant els tràmits administratius

    Cal delimitar també els àmbits polític i administratiu, a fi d'eliminar la confusió existent entre les responsabilitats de direcció política i les de gestió. Per aconseguir-ho, és necessari democratitzar les Administracions Públiques, fent-les més transparents i acostant-les als ciutadans, tot implementant instruments de participació ciutadana en la planificació, presa de decisions, desenvolupament, execució i gestió de les polítiques públiques i en el control, funcionament i eficiència dels serveis públics.

  • A més, és necessari establir un codi ètic per a l'actuació dels empleats públics, a fi de promoure models de conducta que integren valors ètics del servei públic com la prevalença de l'interés general sobre el particular, l’actuació amb objectivitat, imparcialitat i transparència, la no utilització de mitjans públics per a fins privats, la voluntat de servei al ciutadà i la utilització amb eficàcia dels recursos públics.
  • I, per descomptat, sempre donant preferència a la titularitat pública de la gestió, rectificant l'actual procés privatitzador, millorant la gestió dels instruments de Dret Públic (contractes públics, gestió pressupostària, procediments administratius) i implantant mecanismes avaluadors de l'eficàcia de l'activitat administrativa i dels serveis públics, i de sistemes d'exigència de responsabilitats als gestors.
  • Impulsarem una llei de transparència en la contractació del personal que accedeix a llocs de treball en empreses concertades amb l'estat com les que hi ha en l'educació i la sanitat -especialment la valenciana-, per a què la contractació es faça seguint els criteris generals de contractació de l'estat d'igualtat, mèrit, capacitat i  publicitat. Per tant, cal que hi hagen borses que estiguen auditades pels representants dels treballadors.

Descentralització definitiva de l'Estat

  • És prioritari el reconeixement constitucional de la plurinacionalitat de l'Estat, a més del reconeixement que les nacionalitats són subjectes polítics sobirans que tenen dret a triar lliurement el seu futur i, en conseqüència, que l'Estat espanyol actual es configura com a suma voluntària de diferents nacions que podran exercir el seu dret a la autodeterminació. Per tant, totes les llengües de l'Estat han de ser cooficials, permetent que els quatre idiomes puguen ser emprats al Congrés i al Senat, invertint per a la promoció interior i exterior de les llengües cooficials. És més, el president del Govern haurà d’assumir com a competència pròpia el foment de totes les llengües de l'Estat.
  • Així mateix, les diferents llengües de sords reconegudes a l'Estat espanyol també gaudiran d'oficialitat plena.
  • Cal suprimir la divisió provincial i eliminar les Diputacions Provincials, transferint les competències de les diputacions provincials a la Generalitat i a les administracions locals. A més, el Senat s’ha de convertir en una autèntica cambra de representació territorial, sinó és així, el Senat no té cap sentit i és una despesa inútil.
  • També hem de modificar constitucionalment l’article 145 que prohibeix la federació de comunitats autònomes i l’obligació d’autorització de les Corts Generals per tal de fer acords de col·laboració entre elles en interessos comuns. Cal desenvolupar allò previst a l’article 150.2 de la Constitució per assumir totes les competències possibles (rodalies, ports, aeroports, costes, institucions penitenciàries, etc.) i modificar l’article 149.1.8 de la Constitució per garantir la possibilitat que totes les comunitats autònomes, sense distinció, puguen legislar en matèria de Dret civil propi en les mateixes condicions.
  • Cal reformar l'Instituto Cervantes i convertir-lo en Instituto de Culturas Hispánicas, desenvolupant la seua tasca actual però amb totes les llengües de l'Estat, de forma proporcional a la quantitat de ciutadans i ciutadanes parlants de cadascuna d’elles.
  • Introducció del trilingüisme a tot el territori estatal. En el cas dels territoris amb llengua pròpia, s’ensenyarà, a més d’aquesta, el castellà i una estrangera (preferentment anglés) i als territoris de parla castellana, a més, una estrangera i una de les altres de l'Estat.
  • Avançarem cap al concert econòmic solidari amb l'Estat.

Pau i seguretat

  • L'Estat s’ha de comprometre activament en la resolució pacífica dels conflictes internacionals i amb el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, pressionant diplomàticament en tots els fòrums per a la prompta resolució del conflicte i la finalització de l’ocupació marroquí i també reformant l’article 21 del Codi civil espanyol per equiparar els sahrauís a la resta de pobles que conformen la “comunitat històrica espanyola” i facilitant conseqüentment el seu accés lliure a la nacionalitat espanyola

    A més, l'Estat ha de donar suport als processos populars democràtics en curs arreu del món i, especialment, els que estan duent-se a terme als països àrabs, cooperant amb els nous governs democràtics, a més de congelant els comptes bancaris i establint una persecució penal internacional dels dictadors.

  • Cal fer una reforma legislativa per passar a exigir una majoria de 2/3 del vots favorables de Congrés i Senat per comprometre l'Estat en missions exteriors que comporten l’ús de la força a més de modificar l’article 8.1 de la Constitució per tal que la funció de les forces armades no siga, en cap cas, la d’entrebancar l’exercici del dret d’autodeterminació ni la d’actuar en problemes interns de l'Estat.
  • Realitzarem un Pla interdepartamental de seguretat que analitze les causes de la delinqüència i elabore propostes i polítiques de tipus social a més de donar suport tècnic i econòmic a la creació d’equips de mediació i educadors socials a tots els municipis de més de 10.000 habitants com a mètode d’educació i prevenció

    També cal elaborar un mapa del risc, característiques del delicte, perfil delinqüencial i mesures d'actuació coordinat amb els municipis i les comunitats autònomes com potenciar mecanismes de participació reals i efectius entre la ciutadania en polítiques de seguretat de manera coordinada i territorialitzada .

  • L'Estat ha de garantir la plena coordinació policial entre els cossos i forces de seguretat de l'Estat, les policies autonòmiques i les policies locals, incorporant les policies locals als sistemes d’informació policíaca.
  • Les forces de seguretat de l'Estat tindran l’obligació de portar les plaques identificatives ben visibles. Si no ho compleixen, seran sancionats. A més, s augmentaran les penes per abús d’autoritat.
  • A més, també cal coordinar les juntes locals de seguretat dels municipis de més de 20.000 habitants per intentar harmonitzar les actuacions i els criteris de seguretat, combinant-ho amb la creació de comissaries de policia a tots els municipis de més de 20.000 habitants.
  • D’urgent aplicació es la desmilitarització total de la Guàrdia Civil i reconversió dels actuals cossos de Policia Nacional i Guàrdia Civil en un únic cos policial per garantir l’eficiència i optimització dels recursos, reformulant els serveis d’informació dels diferents cossos de seguretat amb l’objectiu que no tinguen en cap cas finalitats de caire polític o partidista

    Per tal objectiu cal assumir per part del Parlament un control efectiu sobre les activitats realitzades pels serveis policials i d'intel·ligència i sobre totes les partides de “fons reservats” gestionades per l'Estat.

  • Separació immediata dels comandaments i funcionaris implicats en casos de corrupció, tortura, violació dels drets humans, ús d’informació reservada o abús de poder.

Ajuda als països en vies de desenvolupament

El deute extern acumulat pels països amb menys recursos suposa una de les causes principals del subdesenvolupament. Lluny d’ajudar a millorar la situació de la població, els deutes contrets en el passat per estos països ofeguen les seues economies i detrauen importants recursos per a assolir els objectius del mil·lenni. En compte d’emprar-se en la millora de les condicions de vida, els dits recursos econòmics han d’emprar-se a pagar estos deutes i els seus interessos

Este fet és més greu encara en aquelles situacions en què el crèdit va ser concedit a governs no triats democràticament per mitjà d’eleccions justes i plurals. Les poblacions que van ser sotmeses pels esmentats governs no poden assumir com propi el deute que van contraure aquells que van doblegar la seua voluntat democràtica.

Per tot això, proposem:

  • La condonació total i incondicional dels deutes bilaterals contrets amb Espanya per països en què els crèdits no van ser utilitzats per a millorar el benestar de la població a qui anaven dirigits, ni van contribuir al desenrotllament econòmic, social o cultural del país; especialment quan, en el moment de la concessió dels crèdits, els governs dels dits països no hagueren estat triats democràticament
  • La condonació total i incondicional de tots els deutes -de qualsevol tipus- contrets amb Espanya pels països Països Pobres Altament Endeutats (PPAE), els de l’Àfrica Subsahariana no inclosos en els anteriors, i els Països Menys Avançats. La suma d’estes condonacions s’estima en 2.419 milions d’euros, un 0,16% del PIB, aproximadament una quarta part del deute de què Estat espanyol és creditor (2007)
  • No utilitzar dels crèdits o el deute per a imposar als països afectats mesures de
    política econòmica que soscaven la seua sobirania i autonomia i/o siguen alteren a les decisions que hagueren pres respecte d’això com, per exemple, supressió de barreres aranzelàries o privatització de servicis públics
  • Abandonar el crèdit com a forma d’ajuda al desenrotllament, substituint-lo en última instància per préstecs tancats en què, en el moment de la concessió, quede establerta la quantitat total a tornar en funció de la duració estimada del mateix, no sent ampliable el deute
  • Promoure en tots els fòrums internacionals l’aplicació dels punts anteriors als deutes presents i futurs contrets amb el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, o qualsevol altra institució supranacional de què forme part Espanya; així com la democratització del funcionament d’estes institucions supranacionals de manera que tots els països participen en la presa de decisions en condicions d’igualtat en drets, veu i vot
  • Promoure la creació d’un tribunal internacional per a resoldre els conflictes financers entre nacions i l’adopció d’una sèrie de criteris internacionals que permeten:
    • La moratòria indefinida del deute quan per al seu pagament siga necessari reduir la inversió pública en benestar social en els països endeutats.
    • El repudi de deutes quan els fons rebuts no hagueren sigut utilitzats per als fins previstos o els governs que hagueren contret els dits deutes no hagueren sigut triats democràticament.

L’actual Fons d’Ajuda al Desenrotllament (FAD) es va crear en 1976 (R.D. Llei 16/1976, de 24 d’agost) amb la finalitat d’incrementar la presència espanyola en els països empobrits per mitjà d’un fons que agilitzara la concessió de crèdits d’Estat a Estat, la qual cosa redundaria “en benefici de l’exportació espanyola de béns i servicis". La seua naturalesa creditícia i lligada a l’exportació espanyola fa d’estos fons una ferramenta poc eficient d’ajuda al desenrotllament.

Per això, proposem la seua reforma segons els criteris següents:

  • Increment de l’import de les ajudes fins a aconseguir l’equivalent al 0,7% dels pressupostos generals de l’Estat, tal com es va comprometre el govern espanyol en la resolució 2626 de l’ONU (1970) i al firmar el “Pacte per la Solidaritat" (1995)
  • Destinades preferentment als països amb menor índex de desenrotllament humà i, com a segon criteri de preferència, a aquells situats en la zona mediterrània i iberoamericana
  • Per a ser utilitzades únicament per a la pal·liació de situacions d’emergència humanitària o per al desenrotllament d’infraestructures i servicis socials bàsics (nutrició, educació primària i sanitat) de titularitat pública i/o col·lectiva (cooperatives) desenrotllats amb els recursos productius de l’economia local, o amb l’ajuda de contractistes estrangers quan siga imperatiu
  • Atorgades sense estar condicionades a interessos comercials o polítics i, preferentment, a fons perdut quan es complisquen els objectius de desenrotllament dels projectes o, si no n’hi ha, en préstecs tancats on es fixe la quantitat a tornar al concedir-se el crèdit sense possibilitat d’augmentar la dita quantitat amb posterioritat
  • Condicionada que els Estats receptors realitzen i consoliden avanços en el compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; que s’involucre a la societat civil en la presa de decisions relacionats amb les operacions de deute i que els projectes adjudicats siguen gestionats de forma transparent, complisquen amb els objectius de desenvolupament marcats (que seran avaluats per funcionaris desplaçats a la zona) i siguen progressivament sostinguts amb finançament local
  • Avaluada anualment per l’organisme gestor de les ajudes, que publicarà una memòria anual amb informació de tots els projectes, perquè els ciutadans sàpien com s’empren els seus impostos

D’esta manera esperem ajudar de forma més efectiva als països receptors d’ajuda al desenrotllament perquè es doten de servicis bàsics necessaris per a la població i per a reactivar l’economia local a menor cost, podent ampliar la cobertura d’este programa.

Normalització de les relacions amb l'església catòlica

Anul·lació dels acords entre Església i Estat (i totes les lleis que els desenrotllen), de manera que l’Església Catòlica es regisca en les seues activitats en Espanya pel Dret comú i la legislació aplicable a les associacions culturals

Açò implica la fi del finançament de l’Església a costa dels pressupostos generals de l’Estat (ja han tingut 29 anys per a aconseguir l’autofinançament), la fi dels beneficis fiscals especials de què gaudeix (podent acollir-se a les excepcions pròpies d’associacions, entitats sense ànim de lucre i/o entitats benèfiques privades, segons siga procedent), i l’eliminació en la declaració de l’IRPF de l’opció de destinar un percentatge a l’església o altres organitzacions d’interés social. Les dites aportacions hauran de realitzar-se en forma de donacions, de manera que cada ciutadà trie la quantia de la seua donació i el destí de la mateixa

En l’àmbit educatiu, es deixarà d’impartir l’assignatura de Religió en les escoles públiques en horari escolar i es retirarà el finançament als centres privats concertats amb ideari doctrinal, com són catòlics, que podran continuar funcionant finançant-se amb els seus propis recursos. Els que desitgen rebre la dita educació, a l’empara de la seua llibertat religiosa, podran fer-ho fora de l’horari escolar de l’ensenyança obligatòria, i sufragar-la i impartir-la amb els seus propis recursos. L’ensenyança de la història de les religions s’incorporarà al currículum d’Història.

En l’àmbit públic, implica l’eliminació dels símbols religiosos en actes, organismes i dependències estatals. L’estat continuarà realitzant la conservació dels edificis de culte considerats patrimoni cultural

Supressió de l’apartat 3 de l’article 16 de la Constitució, que diu el següent: “Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions”

Introducció de l’adjectiu "laic" en la definició de l’Estat espanyol (art. 1.1): “Espanya es constitueix en un Estat de Dret laic, democràtic i social, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.”

Modificació Pressupostos de la Casa Reial

Encara que els partits membres de Compromís es defineixen com a republicans, la nostra aspiració no pot emmascarar el control de les estructures de l’estat pel que fa a la casa Reial. Proposem la modificació de l’article 65.1 que diu:

El Rei rep dels Pressupostos de l’Estat una quantitat global per al sosteniment de la seua Família i Casa, i distribuïx lliurement la mateixa

Per:

En virtut de la seua condició de Cap de l’Estat, el Rei rep dels Pressupostos de l’Estat una quantitat global per al sosteniment de la seua Família i Casa, i distribueix lliurement la mateixa, amb les següents limitacions aplicables a tots els membres de la seua Família i Casa:

  • No podrà posseir patrimoni en jurisdiccions considerades fiscalment opaques pel Govern o altres organismes internacionals
  • No podrà posseir participacions en empreses i/o organitzacions amb ànim de lucre, invertir el seu patrimoni a través de societats d’inversió o semblants, ni concedir préstecs a canvi d’una contraprestació
  • L’Estat Espanyol serà el titular de tots els béns adquirits amb càrrec als fons rebuts dels Pressupostos de l’Estat
  • Totes les activitats econòmiques de la Casa Reial i el seu patrimoni seran revisades i auditades per l’òrgan competent del Poder judicial que fiscalitze els comptes i de la gestió econòmica de l’Estat, els informes dels quals seran accessibles a tots els ciutadans.
  • Les donacions i regals realitzats a un membre de la Família o Casa Reial s’entendran realitzades a l’Estat espanyol. Quan es tracte de béns tangibles d’ús personal i mentre l’Estat no necessite disposar dels dits regals, el destinatari dels mateixos podrà gaudir-ne en usdefruit assumint el cost del seu manteniment.
  • Cap integrant de la Família i Casa real podrà exercir cap funció, ja siga remunerada o no, per compte propi o per a tercers, ni exercir càrrec públics. L’exercici dels seus càrrecs institucionals haurà de realitzar-se en règim de dedicació absoluta.
Cal aprofitar la imprescindible i important reforma de la Constitució per refermar la democràcia per discutir la conveniència de mantindre el règim monàrquic. En l'últim cas, caldria fer canvis estètics com la derogació de la llei Sàlica.