Envia la teua proposta per al programa

< Programa 2011

L'espai

És urgent trobar un reequilibri entre la sostenibilitat ambiental, el desenvolupament personal i el creixement econòmic global com a garantia de benestar per a tothom.

L’espai és un concepte dinàmic, és la interrelació canviant de la terra amb les activitats que realitzem els humans sobre ella. De nosaltres depén fer-ne una utilització respectuosa i eficient o, pel contrari, exhaurir-ne les possibilitats. L'ésser humà no és un Déu que puga contemplar la Natura des de fora d’ella, ans al contrari, és part mateixa de la naturalesa i per això ha de preservar-la com a manera de preservar-se a si mateix i assegurar-ne la transmissió a les generacions esdevenidores .

Energia neta i lluita contra el canvi climàtic

  • Apostem per les energies renovables (solar, biomassa, biocombustibles, geotèrmica, eòlica, etc.), en coordinació amb les Comunitats Autonòmes i els Ajuntaments a més d’un major impuls a l’IDAE (Institut per a la Diversificació i l'Estalvi Energètic), amb l’ increment del pressupost per finançar projectes de producció d’energia renovable.
  • Incentivarem l’aprofitament dels sostres dels edificis públics i dels de les naus industrials dels polígons, per a la producció d’energia fotovoltaica així com un pla d’ajudes i exempcions fiscals per a la seua implantació en comunitats i habitatges particulars, facilitant-ne l'ingrés en la xarxa pública.
  • L’ increment de l'estalvi i l'eficiència energètica en tots els sectors econòmics i socials és prioritari. Per això s'han d'establir incentius i ajudes per a l’adopció de mesures d'estalvi i penalitzacions fiscals als grans consums i usos sumptuaris, a més de l’aprovació d’una llei d'estalvi i eficiència energètica per a reduir el consum d'energia primària com a mínim un 1% anual en termes absoluts i com a punt de partida per aconseguir una reducció del 20% l'any 2020.
  • L’estalvi energètic estarà primat fiscalment. Per a què les empreses i habitatges més responsables vers el medi ambient estiguen afavorides i les menys respectuoses estimulades per a canviar.
  • Reducció de la pol·lució generada pel tràfic marítim, especialment greu per la utilització de fuel oil pesat amb un contingut en sofre de fins al 4,5% (davant el 0,1% màxim de la benzina convencional) i l’intens moviment de mercaderies per tot el planeta, sent les costes de la península ibèrica ruta de pas freqüent d’estos.

    S’instarà el govern a pressionar l’Organització Marítima Internacional (ONU) perquè regule este aspecte i endurisca els estàndards mediambientals amb què operen els vaixells, tot exigint una reducció dràstica de les emissions -reduint la velocitat màxima, millorant l’eficiència dels motors, etc.).

    És possible que este tipus de mesures encarisquen el transport marítim -i el comerç internacional-, este inconvenient es compensa amb l’augment de la competitivitat de mercaderies produïdes localment.

  • Proposem l’elaboració d’un calendari de tancament anticipat de totes les centrals nuclears de l'Estat abans d'arribar al final de la seua vida útil. I la renovació del CSN (Consell de Seguretat Nuclear), per a fer que aquest òrgan siga més transparent i participatiu i que oferisca més i millor informació a la societat. Ens oposem a la instal·lació del cementeri de residus nuclears a Zarra.

    El risc de l’energia nuclear és socialment i ecològicament inacceptable i no n'hi ha una solució viable a mitjà termini per a resoldre el problema dels residus nuclears que cal emmagatzemar en instal·lacions especials per espai de milers d’anys, per la qual cosa cal tancar progressivament les centrals nuclears.

    En estos moments ja és possible dur a terme esta política, perquè l’energia nuclear només representa el 10% de la nostra capacitat de generació i tenim excedent de capacitat de generació. L’energia generada per mitjà d’energia nuclear finalitzaria l’any 2027.

    Per moltes mesures de seguretat que s’incorporen, sempre hi ha un risc, i este és major que el de qualsevol altra font energètica. De fet, este tipus de centrals constitueixen un objectiu perfecte per a atacs que pretenguen causar la major destrucció possible, tant per la radiació com per la disrupció del subministrament energètic (per la seua alta capacitat de producció, aproximadament l'1% del total d’Espanya per central). A més, la quantitat de residus augmenta cada any, així com el cost de gestionar eixos residus, estimats en 14.846 M€ fins a 2070.

    Se suprimiran les ajudes públiques per a la construcció i desmantellament de les centrals de nova construcció, l’adquisició de combustible nuclear i el tractament de nous residus, de manera que les empreses explotadores facen front al cost real d’esta energia bruta, cara i no renovable.

    Prescindir de l’energia nuclear no suposa cap problema al subministrament elèctric que no puga ser compensat amb mesures d’eficiència energètica per a reduir el consum, noves centrals de generació renovables i les actuals plantes de generació hidroelèctriques i de combustibles fòssils i biomassa.

    És socialment i ecològicament inacceptable, i no hi ha una solució viable a mitjà termini per a resoldre el problema dels residus nuclears. A fi de poder dur a terme este compromís, desenvoluparem polítiques dirigides a garantir el subministrament energètic per mitjà de l’ús preferent d’energies renovables, a augmentar el pes de les dites fonts d’energia en el mix energètic i a incentivar el seu ús i implantació amb mesures legislatives i reglamentàries.

  • També proposem el trasllat de totes les instal·lacions elèctriques que poden ser perjudicials per a la salut, com ara la Subestació de Patraix a València, respectant les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i a normativa de la UE al respecte.
  • Les administracions públiques han de donar exemple amb la redacció d'un Programa d’Exemplaritat de les Administracions Públiques en l'ús de l'energia, començant per l'obligació d'emprar energia solar a les oficines, centres educatius, hospitals i altres dependències i construccions que depenen de les administracions públiques.
  • La contaminació electromagnètica s'ha de preveure en una llei que considere i regule les antenes de telefonia mòbil, xarxes wi-fi, línies elèctriques, estacions elèctriques i tota mena d'instal·lacions susceptibles de generar contaminació electromagnètica. Les mesures normatives s’establiran en base a l'aplicació del principi de precaució i prevenció de riscos, tot seguint les recomanacions adoptades pel Parlament Europeu.
  • Cal donar incentius fiscals per a la introducció de l’automòbil elèctric, a més d’implantar la fiscalitat verda sobre els vehicles a partir de 1500 cm³ de potència real, vinculada únicament al seu grau de respecte al medi ambient i d’eficiència energètica a més de superar el concepte de xarxa elèctrica basada en els objectius de les empreses productores i distribuïdores per un altre concepte basat en les necessitats de les persones, tot fent xarxes descentralitzades que permeten noves demandes, com ara la implantació dels vehicles elèctrics.
  • Així mateix, cal limitar el poder dels grans oligopolis dels hidrocarburs i l’energia i fomentar l’autogeneració energètica com a instrument per una democràcia de més qualitat, on les decisions polítiques puguen gravitar sobre la sobirania dels recursos.
  • Hem de combatre amb més decisió el canvi climàtic amb la promoció d’un Pacte Estatal pel Clima, que englobe totes les mesures de planificació i gestió contra el canvi climàtic per adoptar en tots els sectors econòmics i en les polítiques públiques, reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 30% a l'any 2020, prenent com a base les emissions de 1990, i del 80% per a l'any 2050.
  • Al mateix temps, cal, per una banda, reduir les emissions de CO2 en els sectors difusos (agricultura, edificació, serveis, empreses que no estan dins del mercat de les emissions, institucions i ciutadania) per mitjà de la concertació, les mesures de foment i la fiscalitat verda, i, d'una altra, introduir mesures de foment al sector forestal per orientar la gestió del bosc cap a una major absorció de les emissions de CO2 i per l’aprofitament energètic de la biomassa en centres de producció de proximitat.
  • A més, tant la reorientació del sector de la construcció cap a la ecoeficiència i la rehabilitació energètica (aïllament d’edificis, climatització, substitució de calderes, domòtica, etc.) com la incorporació de l’objectiu de reducció d’emissions en la planificació urbanística i territorial són mesures que afavoriran la ciutat compacta combinades amb la reducció de la mobilitat privada.
  • Dins dels projectes a implantar per tal de canviar el nostre model energètic són urgents:
    • L’impuls a l’acumulació de l’energia eòlica mitjançant els bombaments reversibles.
    • L’augment de la capacitat d’intercanvi i l’acumulació en hidrogen.
    • L’aprofitament dels sostres dels edificis públics per a la producció d’energia fotovoltaica.
    • Les prospeccions geotèrmiques d’alta profunditat i implementació de projectes d’aprofitament de l’energia geotèrmica, tant a petita escala com en centrals de generació híbrida (geotèrmica-cicles combinats).
    • Els projectes pilots d’aprofitament energètica de les ones de la mar.
    • Els projectes públics d’energia termosolar de concentració.
    • La utilització dels biocombustibles de nova generació en flotes de transport públic, sector agrari i pesquer.
    • L’aprofitament del biogàs a depuradores i instal·lacions ramaderes.
    • L’aprofitament del fred de les plantes de regasificació de la xarxa de gas.

La gestió dels residus

  • Volem establir una normativa per a la minimització de residus elaborada amb el màxim consens i participació social, especialment comptant amb la col·laboració de botigues i grans superfícies comercials, incentivant les persones, comunitats i ajuntaments que reduïsquen la generació de residus i disminuïsquen la fracció de rebuig. A més, impulsar més decididament la recollida selectiva generalitzada (no voluntarista) de residus urbans amb mesures de suport als ajuntaments (assessorament legal i tècnic, ajudes...) per a adoptar les actuacions necessàries, i la subvenció de la biometanització de la matèria orgànica domèstica, pel seu caràcter d’energia renovable, combinant-ho amb el desenvolupament de plantes de biometanització.
  • Cal revisar la normativa vigent sobre envasos i embolcalls (LERE) i incentivar mesures preventives per disminuir els objectes susceptibles de convertir-se en residus i penalitzar la seua excessiva generació.

L’aigua

El model de desenvolupament econòmic hui en crisi és un model depredador de recursos i del territori. Respecte a la política de l’aigua, ha suposat un creixement desorbitat de les demandes tant agrícoles (nous regadius, transformacions de terrenys, política agrària europea...) com urbanes (projectes urbanístics salvatges que preveuen grans creixements de la població, allau d’urbanitzacions i de segones residències amb piscines i jardins, camps de golf...), en un context polític i legal de permissivitat i promoció institucional de les grans obres hidràuliques. El resultat ha estat la sobreexplotació i degradació de les aigües superficials i subterrànies i els ecosistemes que en depenen.

Aquest desequilibri entre oferta i demanda d’aigua s’agreujarà en el futur com a conseqüència del canvi climàtic. Cal, per tant, prendre mesures immediates en la línia de la Nova Cultura de l’Aigua:

  • Recuperació del caràcter de patrimoni eco-social de l'aigua, amb una gestió guiada per l'interés comú.
  • Recuperació del bon estat dels rius, zones humides, aqüífers i aigües litorals, única garantia a llarg termini de poder disposar d’aigua de bona qualitat i en quantitat suficient per als usos humans.
  • Decidida gestió de la demanda d’aigua, amb un control efectiu dels usos privatius de l’aigua i l’aplicació del principi de recuperació dels costos de satisfer aquests usos, incloent-hi els costos ambientals.
  • Aplicació del principi de prevenció en la planificació hidrològica, tenint en compte les conseqüències del canvi climàtic i la reducció de precipitacions ja registrada durant els darrers 25 anys.
  • Promoure i garantir la transparència i la participació ciutadana efectiva en la planificació i la gestió de l’aigua.

Aquestes mesures estan en línia amb allò establert per la Directiva Marc de l’Aigua, d’acord amb la qual en 2009 s’hauria d’haver aprovat un nou Pla Hidrològic de Conca del Xúquer que materialitzara mesures com estes i apostara decididament per la sostenibilitat. Malauradament, aquesta legislatura ha estat una legislatura perduda per la política de l’aigua al Xúquer (i bona part de la resta d’Espanya) i la planificació hidrològica continua paralitzada sine die per la manca de voluntat política, la demagògia i la irresponsabilitat dels nostres governants.

El panorama que s’obri en la pròxima legislatura no és menys obscur. Per això és important unir els esforços des de la societat civil i des de les institucions de representació ciutadana per avançar cap a una nova cultura de l’aigua i un nou model socioeconòmic respectuós amb la natura i les persones. És per això que proposem:

  • Resoldre a la brevetat i de manera efectiva la delimitació geogràfica de les conques hidrogràfiques intercomunitàries i internes que afecten la planificació hidrogràfica del Xúquer i l’exercici efectiu de les competències estatals i autonòmiques derivades de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’Autonomia.
  • Consolidar el principi d’unitat de conca fluvial com a principi lògic en la gestió de l’aigua.
  • Aprovar un nou Pla de Conca del Xúquer elaborat d’acord els principis de protecció ambiental, prevenció del deteriorament, recuperació dels costos i participació ciutadana establerts per la Directiva Marc de l’Aigua.
  • Paralitzar, mentrestant, totes les actuacions que, emmarcades o no dins del Pla de Conca del Xúquer de 1998, puguen suposar un deteriorament addicional dels nostres ecosistemes.
  • Establir i garantir el compliment dels règims de cabals ecològics per als nostres rius, zones humides i aigües de transició, així com de reserves ambientals en els aqüífers, que asseguren la seua recuperació i bona salut.
  • Revertir al medi natural els cabals estalviats mitjançant els projectes de modernització de regadius, amb finançament públic, dedicant-los a garantir els cabals ecològics necessaris als ecosistemes aquàtics, en lloc d’utilitzar-los per consolidar i expandir les superfícies en regadiu.
  • Instar a la aplicació de mesures de control i reducció de les extraccions hídriques com la declaració de sobreexplotació en els aqüífers amb deterioraments persistents (com els de la Manxa Oriental i del Vinalopó, entre d’altres) i posar en marxa les mesures necessàries per a recuperar els nivells i qualitat natural, i així tornar a tenir fonts i ullals vius.
  • Adequar i garantir el subministrament d’aigua de boca tenint en compte les necessitats reals de la població front a l’expansió urbanística desmesurada que s'ha produït estos últims anys.
  • Implementar una política de preus de l’aigua bassada en l’aplicació del principi de recuperació dels costos dels serveis de l’aigua, incloent-hi els costos ambientals, i del principi “qui deteriora, paga” així com en l’eliminació de les subvencions creuades des dels usuaris domèstics als usuaris econòmics.
  • Revisar els drets concessionals dels diversos usuaris privatius de l’aigua, ajustant-les a la disponibilitat real de recursos hídrics, una vegada cobertes amb caràcter prioritari les necessitats d’aigua dels ecosistemes.
  • Fomentar i garantir una participació pública real, efectiva i transparent, per a què el nou pla de conca no nasca viciat per l’opacitat i l’arbitrarietat, impròpies d’una democràcia moderna. Açò implica prestar especial atenció als usuaris ciutadans o usuaris comuns, que fins ara han estat marginats en la política de l’aigua.
  • Advocar per una gestió pública de l’agua que incloga el cicle integral de l’agua i acabar amb la privatització i mercantilització creixent de l’aigua.
  • Esgotar totes les mesures de gestió de la demanda d’aigua abans de proposar i/o posar en marxa noves obres hidràuliques que suposen un deteriorament addicional del cicle hidrològic i de les masses d’aigua que hi formen part.
  • Executar totes les mesures de gestió i infraestructures necessàries per tal de reduir en la font la contaminació que puga afectar les aigües superficials i subterrànies. Prendre les mesures necessàries per reduir la càrrega contaminant (difusa i puntual) que arriba als cursos d’aigua i aqüífers

Vehicles i medi ambient

  • Prohibició de circular vehicles particulars a determinades hores pels centres dels ciutats.
  • Preferència del vianant o de la bicicleta en tots els encreuaments. Fortes sancions a vehicles que no respecten passos de zebra o semàfors de vianants.
  • Implantació d’una xarxa estatal de carrils bici (urbans, comarcals i territorials).
  • Reglamentació de la circulació amb bicicleta i priorització del vianant a la bici.
  • Obligació d’un pla de transports cada 5 anys (pobles i ciutats de més de 10.000 habitants).
  • Integració de la planificació del transport en els plans d’urbanisme (no es construeix una zona residencial sense abans planificar com servir-la -de manera semblant al model parisenc: primer construïm l’estació de tren i després els pisos-).

El món rural, l'agricultura i la ramaderia

Per una agricultura i ramaderia amb futur generadora d’ocupació i riquesa amb garantia per als consumidors i que millore la renda dels seus professionals amb respecte al medi ambient

La situació de crisi que des de fa prou de temps suporta el col·lectiu agrari s’ha aguditzat en els últims anys i està tenint com a conseqüència una important i contínua pèrdua d’actius del sector i, amb això, el despoblament d’àmplies zones territorials de l’Espanya Rural. Esta situació de crisi ve provocada per una falta de rendibilitat de les explotacions agràries a causa, d’una banda, de l’increment desmesurat de quasi tots els factors de producció com són l’alimentació animal, electricitat, gasoil agrícola, fertilitzants, maquinària, llavors, medicaments, etc.) i, d’una altra, de la baixada o, en el millor dels casos, l’estancament del preu en origen de les produccions agrícoles i ramaderes.

Estos fets han provocat una baixada de més del 20% de les rendes agràries en els últims 8 anys i dificulten clarament un relleu generacional en el sector agrari. Estes circumstàncies han de corregir-se, agilitzant i incrementant els suports econòmics als actius que pretenen incorporar-se. També resulta evident que, amb la situació econòmica actual, hi ha enormes dificultats per a accedir al finançament i al crèdit. Sense inversions el sector agroalimentari valencià, ni l'espanyol, no tindria futur.

Si partim de la base que el manteniment de la població en el medi rural està directament lligat a la de l’activitat agrària rendible i les distintes administracions es troben obligades, d’una banda, a dotar al medi rural dels servicis i infraestructures que facen atractiu als seus habitants continuar en el mateix i, per una altra, a regular tots els mecanismes resulten necessaris perquè als agricultors i ramaders els resulte rendible l’exercici de l’activitat agrícola i/o ramadera, una altra de les situacions que han de corregir-se és l’abusiu marge comercial que des de fa molt de temps es produeix entre el preu en origen que percep el productor i el preu en destinació que abona el consumidor. Per a això és necessari que s’arbitren les mesures necessàries per a regular el funcionament de la cadena alimentària, donant-hi una major transparència i, fins i tot, realitzant els corresponents estudis econòmics de la cadena de valor de cadascun dels productes agrícoles i ramaders amb la finalitat d’atorgar a cada anella de la cadena la part que realment li correspon.

Per a dur a terme allò que s’ha apuntat en el paràgraf anterior, és necessari l’existència d’un marc estable de relacions contractuals, en el que les parts implicades: producció, transformació i distribució, actuant en igualtat de condicions, aconseguixen els acords corresponents.

Per la defensa d’una política, a favor dels agricultors i ramaders i silvicultors que realitzen esta activitat com a principal.

A fi d’aconseguir una garantia i estabilitat de les produccions, les exportacions, el manteniment de l’ocupació, la qualitat dels productes i la necessària millora d’unes rendes per a qui té l’activitat agrària i ramadera com a fonamental forma de vida i tenint també en compte que en una època de crisi econòmica i, com a conseqüència, de més dificultat per a disposar de recursos públics, es fa necessari garantir que els recursos existents arriben a qui es dedica, de forma exclusiva o prioritària, a l’activitat, viu en el medi rural i té la possibilitat de rendibilitzar-los de la manera més professional en este sector.

La rendibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i la defensa dels interessos dels consumidors ha de ser una permanent prioritat. Perquè açò siga possible, es fa necessari regular el funcionament de la cadena alimentària per mitjà d’un marc estable de relacions contractuals entre les parts implicades.

A fi de reduir la important i contínua sangria d’actius agraris que es produeix a Espanya (quasi 300.000 en deu anys, segons l’últim cens agrari), les administracions han de realitzar els canvis normatius que corresponguen per a garantir la rendibilitat de les explotacions agràries. En este sentit, d’una banda, s’han d’articular els mecanismes legals que eviten els importants vaivens que, amb tanta freqüència, es produeixen en el preu, generalment amb increments desmesurats, dels inputs necessaris per a realitzar la producció agrària, així com per a garantir als agricultors i ramaders un preu en origen just per a les produccions agràries que possibilite la rendibilitat de l’exercici de l’activitat agrària, fet que no s'ha esdevingut en els últims temps, en els quals la volatilitat del preu dels productes agrícoles i, en especial, els ramaders amb una línia baixista contínua, posa en perill la continuïtat de l’activitat en les explotacions ja que moltes explotacions ramaderes produeixen pèrdues permanents.

Un dels greus problemes que des de fa molt de temps pateix el sector primari i el consumidor es correspon amb els abusius marges comercials o diferència que es produeix entre el preu en origen que reben per les seues produccions els agricultors i ramaders i el preu en destinació que paguen els consumidors. És necessari regular el funcionament de la cadena alimentària, atorgar transparència en la formació dels preus de la producció primària, per mitjà d’estudis de la cadena de valor de cada producte agrari, determinant la part que correspon a cada un dels anelles de la cadena.

En sintonia amb el que hem exposat adés, pareix imprescindible que les administracions facen tot el possible perquè existisca un marc estable de relacions contractuals entre les parts implicades; en este cas, la producció, la transformació i la distribució, on la negociació, en igualtat de condicions i sense que existisca posició de domini per cap de les parts, del preu en origen de les produccions agràries siga una de les seues funcions, amb la finalitat d’evitar els vaivens del preu en origen adés indicats, al mateix temps de possibilitar l’estabilitat de les explotacions.

En este marc, un dels acords ha de ser el compromís d’evitar la posada en marxa de certes pràctiques comercials, com la utilització comercial de certs productes agraris com a “ganxo” per mitjà de la “venda a pèrdues” del mateix. És imprescindible l’augment dels controls en les cadenes de distribució a fi de garantir la qualitat i l’absència de frau en l’etiquetatge dels productes alimentaris.

Millora de les infraestructures de i del regadiu

Realització de les infraestructures agràries necessàries, com ara arreglament de camins, i, en particular, la modernització dels regadius existents i les concentracions i reconcentracions parcel·làries.

En l’actualitat hi ha un important retard, que ja ha sigut denunciat per Brussel·les respecte la planificació hidrològica a Espanya. Com a conseqüència d’este fet, no s’aclareixen les disponibilitats d’aigua en les diferents demarcacions. El cas més flagrant és el del Xúquer, que comprén quasi la totalitat del País Valencià. Ni tampoc al Pla Hidrològic Nacional, el que en molts casos està impedint una planificació a mitjà i llarg termini de les explotacions. Cal no oblidar que, si bé la superfície és només el 14% de l'agrària útil (SAU d’Espanya i el 6% de la superfície total), és, no obstant això, on es genera el 60% de l’ocupació i del valor econòmic de les produccions.

Les zones de regadiu han d’adaptar-se en la seua planificació i desenrotllament als recursos existents i renovables. La planificació i execució de les infraestructures comptaran amb la participació dels dels agricultors i ramaders.

Defensa prioritària dels interessos del sector agrari Valencià, en l’àmbit de la UE i en la negociació i aplicació de la nova PAC, prevista per a l’horitzó 2014- 2020 En la firma d’acords amb tercers països i en els àmbits de l’OMC

Respecte a esta proposta, un dels objectius més importants és que el procés de negociació europea siga una prioritat d’Estat, fent el que es puga per blindar el sector agrari a Europa, ja que és la base de la nostra alimentació. És necessari perquè la nova PAC es dirigisca cap a una agricultura productiva i sostenible, estable per si mateixa.

Mantindre el finançament actual de la PAC

Mantindre l’estructura dels postpilars actuals de la PAC, amb una prioritat clara pel primer pilar finançat al 100% amb fons comunitaris, sense risc de renacionalització. Dotar a la futura PAC d’un marc estable i durador, que permeta al sector una millor presa de decisions i planificar les explotacions a més llarg termini.

És necessari que la PAC i les seues ajudes directes complisquen un dels objectius fundacionals, que no és un altre diferent de garantir un nivell de vida adequat al col·lectiu agrari i aconseguir que l’activitat siga rendible i atractiva.

S’advoca per disposar d’un sistema d’ajudes que tinga elements diferenciadors positius per als agricultors i ramaders més professionals, amb l’objectiu que obtinguen un nivell digne de les seues rendes.

En la firma d’acords comercials amb tercers països, tant per l’estat espanyol com per la UE, i quan estos acords que comporten intercanvis de productes alimentaris o modificació de les condicions d’importació o exportació per als mateixos ha de ser una condició imprescindible la realització d’una anàlisi detallada de l’impacte previ per a l’agricultura, ramaderia i la indústria agroalimentària. Si resultaren d’esta anàlisi conseqüències negatives, ha de qüestionar-se la conveniència l’aprovació del dit acord o establir, si és el cas, períodes transitoris o compensacions als afectats quan hi haja perjuís.

En este sentit, el de la defensa dels interessos agraris en l’àmbit internacional, es fa necessari una clara defensa des del govern espanyol perquè els productors cobren tots els danys provocats per la baixada en els mercats dels preus per la crisi del bacteri e-coli.

Ha de mantindre’s el sistema de quotes làcties i la no liberalització de plantacions en les vinyes tenint en compte la greu situació que travessen eixos sectors. Mantindre una posició favorable al reforçament dels sistemes d’intervenció pública quan siguen necessaris a fi de garantir els interessos generals de productors i consumidors. Una verdadera aposta per la simplificació administrativa ha de ser una de les prioritats més importants tant en la negociació com en la posterior aplicació de la nova PAC.

La política estructural agrària i agroindustrial, ha de continuar tenint un pes destacat en les polítiques de desenrotllament rural. Els majors esforços s'han de dirigir a facilitar inversions en matèria agrària i alimentària. Cal potenciar a nivell comunitari i estatal les mesures orientades a la incorporació de jóvens a l’activitat agrària. El desenrotllament rural ha de disposar de recursos propis i suficients per a aconseguir els seus objectius d’equilibri territorial i cohesió social.

Suport al relleu generacional i a la modernització de les explotacions agràries

El grau d’envelliment que existeix en el sector agrari, en general, és molt important. De fet, molts jubilats realitzen de manera habitual l’exercici de l’activitat agrària, circumstància que suposa una competència deslleial als ATPs, ja que pot vendre’s més barat si es compta amb la percepció d’ingressos previs (pensió) com per no estar obligats a realitzar ingressos fixos (cotització a la Seguretat Social).

A fi de propiciar el relleu generacional en el sector agrari, s’advoca per la posada en marxa, almenys, de les iniciatives següents:

  • Reducció burocràtica en la tramitació administrativa dels expedients que inicien els jóvens que tenen voluntat d’incorporar-se.
  • Increment dels suports econòmics que se’ls ve atorgant
  • Agilització del pagament de les ajudes que se’ls concedeix
  • Facilitar, per mitjà d’iniciatives legislatives, que els incorporats puguen accedir prioritàriament a determinades ajudes de concessió de drets de producció i determinat finançament públic, etc.
  • Procurar que la nova PAC incorpore nous mecanismes de suport a la incorporació dels jóvens a l’activitat.
  • Prioritzar en els plans d’accés al finançament i al crèdit a este tipus d’explotacions en què s’incorporen ATPs jóvens.

Dotar al medi rural dels servicis i infraestructures necessàries per a fer atractiu als seus habitants a permanència en el mateix. Ordenació del Territori i Simplificació de a Gestió i de la normativa.

Per a corregir el declivi poblacional en el medi rural resulta imprescindible que s’assenten noves bases de col·laboració entre les comunitats autònomes i l’Estat per a dotar el medi rural dels servicis i infraestructures bàsiques -camins, carreteres cobertura telefonia, ADSL, servicis socials, transports públics, escoles, guarderies, etc.- per a fer atractiva als seus habitants la permanència. Cal recordar els reiterats compromisos legislatius que no es transformen en actuacions posteriors eficaces o significatives.

Pla de Finançament per al sector Agrari Ramader i Forestal que assegure recursos per a la inversió la Investigació i el Desenvolupament

Un dels objectius més importants en matèria agroalimentària i rural per a la pròxima legislatura és aconseguir que el crèdit i la inversió arriben de forma fluïda al camp. Així doncs, cal posar en marxa un ambiciós pla de finançament en què participe tot el sector agroalimentari que faça possible l’operativitat econòmica del sector en el dia a dia i les inversions futures. Demandar l’increment de l’ajuda d’Estat en concepte de règim d’inimis fins al nivell que existia a 31/12/2010, 15.000 €/explotació.

Ajustar la fiscalitat agrària, a la verdadera rendibilitat del sector agrari i a la que tenen els nostres països competidors

Com a qüestió general, procedeix demandar de l’Administració General de l’Estat que procedisca a ajustar, en general, la fiscalitat en el sector agrari a la verdadera rendibilitat del mateix, ja que actualment es constata, exercici rere exercici, que allò que s’ha regulat en la matèria no es correspon amb la situació productiva i de renda del sector -bé pels canvis legislatius introduïts en determinats sectors de producció, bé per condicions adverses patides, etc.-, per això, es proposa que, d’una vegada per sempre, es treballe objectivament en esta matèria, amb l’objectiu d’aconseguir allò que s’ha indicat amb anterioritat. Per a pal·liar l’efecte de la baixada del preu en origen de les produccions ramaderes, es considera necessari que el percentatge de l’IVA compensatori establert per a activitats ramaderes (8,50%) s’equipare al fixat per a les activitats agrícoles (10%).

Promoure que els danys causats per a fauna silvestre i els robatoris siguen compensats, als agricultors i ramaders contemplant la possibilitat de la via patrimoni, per l’Administració

Cada vegada amb més freqüència tenen lloc fets que fins i tot apareixen en els mitjans de comunicació respecte dels danys produïts per la fauna silvestre en els cultius i en els ramats ramaders; no obstant això, les solucions als mateixos no es veuen enlloc. Davant d’això, ha d’impedir-se que els costos econòmics de determinades polítiques sobre el medi ambient, que exigixen el manteniment, conservació o recuperació de determinades espècies, continue recaient, únicament, en una part de la societat que són els agricultors i ramaders i no en tota la societat.

Per tant, cal posar els mitjans perquè les administracions competents en matèria de Medi Ambient busquen fórmules per a la seua compensació efectiva i en última instància puguen fer-se càrrec, via patrimonial, de la integritat dels danys que ve causant la fauna salvatge en el sector agrari.

Pel que fa als robatoris i destrosses, és imprescindible que s’augmente la vigilància en les zones rurals davant de la creixent onada de robatoris en el camp que s’estén des de collites i animals fins a maquinària i motors de reg, la qual cosa provoca la indefensió i impotència dels agricultors i ramaders.

A banda de les pèrdues directes que ocasionen els robatoris en el camp, el problema afegit és el de les destrosses que s’ocasionen en les instal·lacions, sobretot en el que fa referència als pous de reg i casetes de camp, en què els desperfectes solen costar més del triple del que se n'emporten.

En este sentit, cal sol·licitar al Govern que trasllade a les forces i cossos de seguretat de l’Estat la necessitat d’extremar la vigilància en les zones rurals i que, a més, controle exhaustivament la mercaderia o maquinària que ix de les mateixes i que es realitze visites periòdiques d’inspecció a aquelles empreses o comerços sospitosos de comerciar amb productes agrícoles robats o amb ferramentes o coure sostrets en eixos llocs.

Els robatoris posen en perill l’exercici de l’activitat agrària i cal recordar que la majoria de les afanades de collites, pous i motors de reg, coure, etc., que es cometen en el camp són considerats pel Codi Penal com una mera falta de furt que només es castiga amb una xicoteta multa.

El Codi Penal tampoc castiga la reincidència en el camp i d’esta manera es poden cometre diversos robatoris en un breu termini de temps i ser tipificats, no obstant això, només com una falta sempre que la quantia econòmica no supere els 400 euros. És per això que cal enfrontar els canvis de normativa necessaris que desincentiven els robatoris d’este tipus als delinqüents. Cal tindre en compte, a més, que, per part de les companyies asseguradores, en molts casos, traslladen a l’agricultor o ramader un increment en les primes desmesurat, o unes condicions per a assegurar béns, els costos de les quals de vegades supera el preu del bé a assegurar o fins i tot es neguen a assegurar equips.

Contenció de costos de producció al mateix nivell que els que tenen els nostres competidors d’altres països. Posada en marxa d’un gasoil professional i la recuperació d’una tarifa elèctrica específica per a regs agrícoles

Si necessari i urgent era fa anys la posada en marxa d’un gasoil agrícola professional, ara la necessitat i la urgència s’accentua, per la pujada de preus dels carburants i pels anuncis que la UE realitza sobre l’equiparació del preu del gasoil agrícola al d’automoció.

Allò que s’ha indicat en el paràgraf anterior, sobre el gasoil agrícola, la competència del qual correspon a l’Administració General de l’Estat, resulta igualment aplicable per a les tarifes elèctriques per a regs agrícoles, les quals ha patit un increment desmesurat, des de la liberalització produïda en 2008, circumstància que està posant seriosament en risc l’explotació d’àmplies zones de reg. Per això és imprescindible que es promoga la normativa corresponent que corregisca tal situació, si realment es vol que es continuen explotant àmplies zones de reg i generadores d’ocupació.

Adopció de mesures urgents o Plans d’emergència per a frenar la crisi que suporta el subsector ramader

Determinats sectors estan en una greu situació que no admet demores en les solucions perquè correm el risc que desapareguen del país. En eixos casos es fa necessari adoptar plans extraordinaris per la UE. Han d’estudiar-se immediatament mesures per a determinats ramaders, com vaquí de llet i oví caprí.

Interlocució fluida i permanent amb els representants triats pels agricultors i ramaders

Es mantindrà un marc estable de relacions amb les organitzacions professionals agràries i cooperatives per al que es tindran en compte factors que determinen la seua representativitat en el sector, en especial es tindran en compte els resultats electorals obtinguts en les distintes comunitats autònomes en els últims anys.

  • En l’àmbit de la ramaderia, incentivar a l’eliminació de dioxines i hormones utilitzades per a l’alimentació del ramat és urgent perquè afecta a la salut pública, amb ajudes i exempcions fiscals per a la implantació d’activitats agràries i ramaderes de caràcter ecològic, afavorint les seues xarxes de distribució. Es més, cal establir una moratòria indefinida dels cultius d’organismes genèticament modificats, així com de la seua distribució i consum, assessorant i ajudant als agricultors i ramaders per adoptar aquests canvis, a més de promulgar una llei per declarar tot l'Estat espanyol lliure de transgènics i avaluar l’ús dels productes modificats genèticament, el possible benefici i les seues repercussions.
  • Exigir un etiquetatge clar i ben visible en relació a transgènics, additius i components alimentaris de risc (com ara olis hidrogenats, greixos trans, etc.). I prohibir aquells additius alimentaris que no aporten millores nutricionals i generen riscs per la salut. Per això cal perseguir efectivament la utilització inadequada i fraudulenta dels apel·latius bio-, eco-, saludable, etc., en aliments que no provenen de l'agricultura ecològica i que no justifiquen els beneficis que anuncien.
  • Per tant, la utilització de productes ecològics en establiments oficials i centres públics (oficines, seus d’institucions, hospitals, centres educatius, etc.) és essencial com a exemple per a la societat com també ho és el foment de la compra pública de productes provinents de l'agricultura ecològica, el reciclatge i el comerç just.
  • Els medicaments basats en productes naturals s'han de fomentar i controlar; per tant, les teràpies alternatives i les medicines no convencionals han d'obtindre tot el reconeixement, regulació i legalització.

Protecció del paisatge i els ecosistemes singulars

  • Cal establir mesures cautelars de protecció de les zones LIC i IBAs d’acord amb l’esperit de les directives europees i les sentències del tribunal de Luxemburg mentre no gaudisquen de l’adequada declaració de protecció per part de les diferents administracions competents.
  • Al mateix temps, és urgent que es preveja la delimitació i fitació de les zones de domini públic marítim-terrestre, revisant d’ofici les delimitacions dubtoses o contradictòries, especialment les relacionades amb la urbanització a menys de 500 metres de la costa. El rigor és en les concessions administratives per a utilització de l’espai marítim-terrestre, que sols hauran de fer-se en casos excepcionals d’interés general.
  • Limitarem la construcció de ports esportius i espigons que modifiquen els corrents marins tenint un impacte negatiu sobre les costes.
  • També és urgent preveure la delimitació i fitació de les vies ramaderes encara pendents i la suspensió cautelar de qualsevol procés de modificació d'amplària o traçat que afecte vies encara no delimitades.
  • Cal desenvolupar polítiques d’incentius i ajudes a les modalitats de turisme rural, rehabilitació, restauració i millora paisatgística i altres activitats tradicionals compatibles amb la conservació dels ecosistemes rurals i forestals.
  • Que tots els municipis de l'interior de menys de 5.000 habitants puguen aprofitar-se de noves ajudes per a la recuperació del patrimoni històric, cultural i natural amb l'objectiu de guanyar en competitivitat, atracció i dinamització del producte turístic rural, natural i sostenible a través d'ajudes del Ministeri de Turisme.

Producció neta, atmosfera neta

  • L'increment de la xarxa de mesurament de la contaminació atmosfèrica i aquàtica, en col·laboració amb comunitats autònomes i ajuntaments es completarà amb la publicació de les dades de manera notòria, accessible i sobretot de fàcil comprensió per la població, per tal de donar una informació adequada i actualitzada puntualment de les superacions dels llindars de protecció.
  • Per tal d’incorporar tecnologies més netes als sistemes productius industrials es precisen ajudes per la seua reconversió i adequació a més de ajudes per a noves empreses o activitats que incorporen tecnologies no contaminants o més eficients en l'ús de recursos bàsics com ara aigua, energia motriu o matèries primeres.
  • També cal desenvolupar ajudes a la investigació pública en processos industrials menys contaminants i en reutilització de subproductes i la investigació, assessorament i subvencions per a la substitució i eliminació dels COP (contaminants orgànics acumulatius i persistents) dels diferents processos industrials.

Prevenció de danys ambientals i protecció dels recursos naturals

  • Per tal d’augmentar els supòsits sotmesos a avaluació cal completar i millorar la normativa d'avaluació d'impacte ambiental, establint condicionants per a garantir la qualitat dels informes i de les resolucions, combinant-ho amb més mecanismes de participació ciutadana i accés a la informació ambiental (Oficines d'assessorament als ciutadans en matèria de medi ambient i territori, amb ajudes per a les organitzacions de defensa del medi i el territori, perquè puguen desenvolupar les seues tasques de manera constructiva i efectiva) i més dotacions i mitjans dedicats a la inspecció i vigilància mediambiental.
  • Per donar millor servei, s'ampliaran els efectius del Seprona i de les Fiscalies ambientals.
  • Per tal d’evitar el dumping ambiental en el marc de l'Estat espanyol, s’establirà un fons compensatori a favor d'aquelles comunitats autònomes amb programes més ambiciosos en matèries de protecció del medi ambient.
  • Es crearà un nou índex de disponibilitat de recursos ambientals, com a indicador de referència que s’afegisca als indicadors tradicionals de la comptabilitat macroeconòmica (PIB, IPC, renda per càpita), tant de l´Estat com de les diferents comunitats autònomes. Este indicador incorporarà sèries de dades estables i homogènies sobre l´estat i l´evolució dels paràmetres més destacats de qualitat ambiental, nivells de contaminació, disponibilitat i qualitat de recursos ambientals, etc.
  • La lluita contra la contaminació, el reciclatge i la recuperació de residus, la depuració integral d'aigües, les energies alternatives, l’edificació sostenible, la mobilitat no contaminant entre altres projectes de caràcter ambiental, demanen l’increment de les despeses en R+D+I, assolint un 3% a la propera legislatura.
  • Cal transformar les activitats potencialment contaminants i penalitzar els consums malbaratadors de recursos naturals mitjançant una fiscalitat ambiental, basada tant en la creació de nous gravàmens com en la reforma dels tributs ja existents. La finalitat no és l’increment de la pressió fiscal, sinó la seua redistribució i reorientació ecològica de manera que alleugere les càrregues sobre les activitats més sostenibles i les incremente sobre aquelles netament insostenibles.
  • Millorar i estendre els sistemes de detecció de focs mitjançant infrarojos i altres modalitats de detecció remota i incrementar les dotacions aèries de lluita contra incendis, en col·laboració amb les comunitats autònomes per tal d’ampliar els serveis especials de lluita contra incendis.
  • Desenvolupar ajudes específiques per la conservació de la biomassa i diversitat forestal, potenciant la coberta vegetal i la seua qualitat i bon estat de maduresa i conservació.
  • Renovar, amb criteris científics interdisciplinaris, les institucions d’investigació i gestió forestal, aplicant criteris ecològics en tots els aspectes de la gestió i prevenció de riscs (repoblacions forestals, vivers, bancs de llavors, prevenció de focs, restauració de zones degradades) i incrementant la col·laboració amb universitats i centres públics d'investigació en tots els aspectes de la gestió forestal.
  • És prioritari, a més, la lluita contra la desertificació, tot incrementant les inversions i els equips d'investigació.
  • I, sobretot, és urgent la preservació de la biodiversitat, pel seu valor intrínsec i per la seua contribució al benestar humà.

Urbanisme i ordenació del territori

  • Cal revisar la legislació vigent per restringir les expropiacions forçoses només a casos de necessitat social justificada, i no per emparar especulacions paisatgístiques.
  • Restringir els projectes urbanístics que incorporen models d'ocupació dispersa del territori, els quals no han de ser aprovats més que quan no hi haja altres possibilitats de creixement connectat i compacte dels nuclis urbans tradicionals a més de classificar de manera sistemàtica com a SNU (Sòl No Urbanitzable) aquelles tipologies de sòl d'alt valor ecològic o paisatgístic, com ara els terrenys forestals, els litorals, els d'elevada fertilitat i productivitat agrícola i els corresponents a estructures rurals tradicionals singulars amb condicions molt restrictives per a la reclassificació de SNU.
  • Cal paralitzar els projectes urbanístics elaborats fora del PGOU que modifiquen la planificació estructural del municipi i limitar estrictament els projectes urbanístics que no es justifiquen en les demandes reals d'accés a l'habitatge dels veïns del municipi.
  • Creació d’un nou impost ambiental sobre el canvi de qualificació del sòl rústic a d'altres de major valor afegit. Establiment d'un fons específic que gestione els recursos així captats, per contribuir a l'equilibri d’usos i al manteniment i millora del medi natural a més de la creació d’un Banc de Capital Natural que custodie les zones protegides ambientalment.
  • Fomentar els “contractes de custodia” o compromisos adquirits pels propietaris, a canvi de compensacions econòmiques, de mantindre les condicions naturals i ambientals i renunciant de manera indefinida a la urbanització de la zona.

L’habitatge

El dret constitucional a l'habitatge suposa el reconeixement que disposar d’un sostre estable és una necessitat humana de primer ordre. Això explica que, d’igual forma que en la sanitat i l’ensenyament, els poders públics han de garantir-ne l’accés universal i de qualitat, en condicions assumibles per tots. L'habitatge no pot ser un objecte d’especulació, i això també implica evitar que la construcció siga una activitat lesiva per a l’entorn natural i per als paisatges urbans ja consolidats. La construcció ha d’estar sempre harmonitzada amb el medi ambient. I, per tant, cal implantar les següents mesures:

  • Declaració de l’habitatge com a dret universal i subjectiu.
  • Manteniment de la desgravació fiscal del 15% de les quantitats abonades per a disposar d’un habitatge, siga de règim de propietat o de lloguer, dotant-lo dels límits socials adequats i exclusivament per a l'habitatge habitual.
  • Reforma de la Llei Hipotecària per establir que la dació en pagament de l'habitatge servirà com a mecanisme d’extinció definitiva dels deutes hipotecaris, cas que es tracte de l'habitatge habitual del deutor i este es trobe en situació d’insolvència no buscada de propòsit.
  • Establiment d’un impost fortament progressiu sobre els habitatges desocupats, que augmente en funció del temps de desocupació i de la renda del propietari.
  • Supressió de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats per a habitatge habitual. Abaratiment dels tràmits per al canvi d’hipoteca, mitjançant reforma de la Llei 2/1994.
  • Aplicació del tipus super-reduït de l’IVA al 4% en les adquisicions d'habitatges de nova construcció, fins a un import de 150.000€, i aplicació del mateix tipus per a les obres de rehabilitació i reconstrucció d'habitatges.
  • Penalització fiscal dels anomenats “passes” o compra-vendes successives d'habitatge quan encara sols existeixen sobre el plànol, pràctica que afavoreix la utilització esbiaixada de la construcció per al frau impositiu.
  • Constitució d’un Consell Estatal de l'Habitatge, amb representació política i social ampla, amb funcions d’observatori de l’evolució del sector i d’organisme consultiu i de proposta.
  • Promoció pública de l'habitatge en lloguer. Implantació de sistemes de lloguer que afavorisquen també la rehabilitació d'habitatges. Aquells propietaris d'habitatges antics que accepten llogar-los a particulars per un preu taxat inferior al de mercat, seran compensats de les seues pèrdues amb subvencions adreçades a la rehabilitació de l’immoble.
  • Promoció pública i reserva de quotes d'habitatges de lloguer a preus inferiors al mercat per a joves què no ultrapassen un nivell màxim d'ingressos, mitjançant una borsa pública d’habitatges destinada a aquesta finalitat.
  • Lloguer de pisos tutelats o assistits per a compartir, amb dissenys específics, per a fomentar la solidaritat i l'intercanvi intergeneracional.
  • Crèdits blans, avals i subvencions a fons perdut a les persones joves per a la compra d'un habitatge.
  • Foment dels HPO cercant fórmules que abaratisquen el sòl. Preus més barats sense reducció de l'espai dels pisos.
  • Reforma de la Llei del Sòl: aprofitament i reactivació de l'actuació pública sobre el sòl i els fins públics en matèria de benestar social reforçant les ferramentes d'intervenció pública com a mecanisme de reequilibri del mercat immobiliari.
  • Oferta pública suficient d'habitatge assequible, adequat i de qualitat i congelació del preu bàsic de l'habitatge protegit perquè disminuïsca l'esforç salarial d'adquisició d’un habitatge.
  • Política específica d'habitatges adaptats per a col·lectius amb necessitats específiques (persones dependents, majors, joves, persones separades) partint de la discriminació positiva (miniapartaments).
  • Plans d'eradicació de l'habitatge precari.
  • Dotació pressupostària extraordinària per a condicionar dignament i de forma definitiva el patrimoni d'habitatge social.
  • Pla Estatal de Construcció i Rehabilitació d'Habitatges, actuacions en àrees degradades i de rehabilitació d'habitatges impulsant polítiques autonòmiques de remodelació de barris, districtes i medi rural.
  • Reforma de la legislació en matèria de Protecció del Patrimoni Històricoartístic i Etnogràfic, especialment pel que fa a la protecció de les edificacions i dels entorns.
  • Creació d’hipoteques públiques per tal de finançar l’accés a l’habitatge a les persones amb rendes més baixes.

El turisme

El turisme representa prop d’un 15% del producte interior brut del País Valencià i genera també un 15% dels llocs de treball en aquest territori, per la qual cosa la seua importància per al desenvolupament econòmic i la millora de la qualitat de vida dels valencians i valencianes estan fora de tot dubte. La situació actual te unes característiques com:

  • Espectacular creixement de la construcció de residències, fonamentalment en comarques i municipis tradicionalment lligats al turisme de sol i platja, amb greus impactes sobre la sostenibilitat ambiental, econòmica i social d’eixos municipis, fet que entrebanca la capacitat de venta del producte turístic. Construcció paralitzada.
  • Manca de regulació del model turístic residencial que provoca una competència deslleial amb el sector hostaler.
  • Progressiva caiguda del turisme estranger.
  • Com a conseqüència de l’ocupació massiva del territori, pèrdua d’alguns dels valors afegits més importants del turisme valencià (paisatge, tranquil·litat, preus moderats...)
  • Estancament de la inversió en qualitat i modernització.
  • Manca d’una estratègia i d’un model turístic valencià i espanyol a curt, mitjà i llarg termini.

És indubtable que el País Valencià té, gràcies al seu clima, als seus paisatges i a la qualitat de les seues platges, un valor intrínsec per a convertir-se en destinació turística, però en el disseny d’una estratègia turística s’ha de comptar amb molts altres factors. I això és, precisament, el que no han fet els governs valencians del Partit Popular, ni des del govern central, la qual cosa ha provocat que el sector, en aquest moment, es trobe en una situació de risc i no puga afrontar el futur amb garanties.

Davant de la situació actual, des de COMPROMÍS-Q apostem per posar en marxa una estratègia turística per als propers deu anys que, partint dels principis de sostenibilitat, rendibilitat i cooperació, permeta posar en marxa un nou model turístic que aporte als professionals del sector una orientació per encarar el futur.

Es parteix d’un seguit de directrius generals:

  • Cal actuar baix el marc del pensament estratègic i la planificació a llarg termini.
  • Coordinació amb el sector. És imprescindible no sols escoltar, sinó que el propi sector participe en el disseny de les polítiques turístiques.
  • Apostem per posar en valor els recursos valencians amb potencial turístic.
  • Potenciar les marques geogràfiques valencianes i la diferenciació de marca.
  • Diferenciar el màrqueting per mercats i segments.
  • Innovar i millorar contínuament.
  • Potenciar les xarxes i aliances privades, público-privades, intradministratives i interadministratives.

Punt de partida

  • Redactar l’Estratègia Turística Espanyola 2011-2020 que suplisca la manca d’anàlisis estratègiques que actualment pateix el sector.

Destinacions

  • Revisar la proposta territorial de destinacions turístiques encetada per l’actual govern, donant prioritat als productes-mercats, com a criteris de configuració territorial, i no als territoris, com a configuradors de productes-mercats a posteriori.
  • Sol·licitar un document sobre l’Estratègia Turística Local a cada municipi que vulga gaudir d’ajudes públiques. Facilitar fons per a redactar la ETL del municipis que ho sol·liciten.
  • Eliminar la classificació actual dels municipis turístics: tots els ajuntaments del País Valencià són turístics. Els indicadors per valorar la importància turística i assignació de fons pressupostaris han de ser:
    • Places d’allotjament turístic.
    • Indicador places allotjament turístic/places conjunt allotjaments.
  • A partir d’un determinat valors en els indicadors, segmentar els Municipis d’Alta Importància Turística i premiar-los pressupostàriament.
  • Introduir les figures de Municipis Monumentals Turístics i Municipis Típics Turístics valencians, basats en principis versemblants als de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat.
  • Dotar d’un fons pressupostari suficient per al finançament dels municipis turístics.
  • Finançament d’activitats i serveis amb criteris de sostenibilitat.

Productes

  • L’Estratègia Turística 2011-2020 partirà, a priori, del reconeixement i potenciació de 6 clústers turístics:
  • Costa i clima.
  • Rural i natural.
  • Grans atraccions, reunions i esdeveniments.
  • Patrimoni i cultura.
  • Salut i esport.
  • Altres productes estratègics (aficions diverses, micromercats, noves modes i tendències, etc.).

Estratègies

  • Qualitat, diferenciació, preservació, sostenibilitat.
  • Augment de la qualitat de les costes:
    • Segell de qualitat q diferencia platges verdes de platges blaves
  • Moratòria en la construcció i ampliació de ports, fins que no s’estudie l’impacte sobre la dinàmica litoral de noves esculleres. Dotació de serveis amb la substitució de esculleres per embarcadors elevats.
  • Construcció de passeigs litorals en materials alternatius al ciment i reversibles.

Serveis sectorials

  • Constituir un Comité de Normes de Qualitat que adapte si s’escau les normes de l’ICTE i altres existents.
  • Associar determinades ajudes públiques a la consecució d’objectius i certificacions de qualitat.
  • Premiar i destacar les empreses que aconsegueixen certificacions de qualitat, potenciant les ambientals.

Globalització i cooperació internacional

  • Potenciar la presencia permanent valenciana i espanyola en mercats emissors: Londres, Brussel·les, Berlín, Nova York, Beijing, Tòquio, etc.
  • Redisseny de les webs de promoció turística per mercats emissors geogràfics.
  • Ajudes a la presencia empresarial valenciana a l’exterior.
  • Recolzament a la cooperació internacional en formació i tecnologia turística.

Formació

  • Reorganització i racionalització dels recursos per a la formació turística: CDTs, IES, Universitats, altres centres públics i privats.
  • Aposta per la formació virtual i a distància.
  • Modernització dels programes formatius reglats.
  • Exportació de la formació valenciana en turisme.

Innovació i desenvolupament tecnològic

  • Web dinàmica del know-how valencià turístic.
  • Dissenyar el Centre de Recursos per al Coneixement Turístic.
  • Incentius fiscals a la modernització empresarial i de atractius públics turístics.
  • Potenciar l’estudi de mercats turístics.

Informació estadística i anàlisi de la sostenibilitat turística

  • Integrar, en un Observatori Valencià del la Sostenibilitat, els principals indicadors que afecten a l’activitat turística.

Comunicació turística

  • Redisseny la web comercial turística valenciana
  • Orientació per mercats-productes.
  • Finestra única virtual per a trameses de clients interns (empresaris, nous emprenedors, treballadors).
  • La informació virtual com a primer mitjan de comunicació des del punt de mira estratègic.
  • Reorientació de la pràctica tradicional d’assistència a fires turístiques.

Pla integral de qualitat

La qualitat com a principi fonamental no pot ser sols una preocupació essencialment empresarial, sinó també de les Administracions Estatal i autonòmiques i, amb el seu suport, ha de constituir-se en el referent global del sector, comprenent la noció de qualitat no sols al sector i l'activitat privada, sinó també als destins i a l'aplicació de criteris de sostenibilitat mediambiental.

S'entén, per tant, la qualitat com un impuls cap a un canvi radical del sector turístic en la seua estructura, gestió i expansió internacional.

Este Pla també persegueix la coordinació entre tots els nivells de govern (estatal, autonòmic i local) i sectors empresarials.

Els programes que promourà dit Pla són:

  • Qualitat dels destins turístics.
  • Qualitat en els productes turístics.
  • Qualitat en sectors empresarials.
  • Formació de qualitat.
  • Desenvolupament i Innovació Tecnològica.
  • Internacionalització de l’empresa turística.
  • Cooperació internacional.
  • Informació estadística i anàlisi econòmica.
  • Promoció.
  • Suport a la comercialització exterior
  • Potenciació del turisme rural. Com a generador de riquesa en les nostres àrees més deprimides i sobre tot per la funció social de estabilitzar la economia de les municipis de l’interior

Benidorm

La importància en termes absoluts i relatius que te la ciutat de Benidorm en l'oferta turística valenciana (major nombre de pernoctacions en temporades alta i baixa, major nombre de turistes estrangers, millor percentatge d’ocupació hotelera) justifica un apartat específic. El model Benidorm d’intensa concentració de l'oferta en un espai reduït amb una alteració radical del paisatge, encara que no és un model recomanable per a estendre per la nostra costa, és un model que ja existeix i és evident que funciona. Dóna treball a milers de persones vinculades exclusivament amb el turisme i al temps beneficis al sector.

El nostre visitant busca i espera d'esta ciutat el que tenim des de sempre: un clima excepcional, unes platges netes i ben cuidades, una bona seguretat vial i ciutadana, un entorn urbà de qualitat, un comerç divers i atractiu i un oci econòmic i entretingut. Són estos aspectes els que cal cuidar i millorar en la mesura que siga possible. Cal entendre la idiosincràsia del Benidorm. Un turista a qui no li importa la massificació ni la construcció vertical, que s'estima més veure un platja abarrotada abans que deserta, que s'estima més veure el passeig de Llevant ple de gom a gom abans que passejar tranquil·lament, que s'estima més fer 10 minuts de cua per a menjar en el seu hotel abans que assentar-se sol en un menjador.

No es pot continuar amb errades com Terra Mítica, que no han aportat més turisme a Benidorm i, en canvi, l'alteració del paisatge fa perdre valor al producte, sense parlar de la mala imatge que ens donen els escàndols en el finançament irregular del parc.

És per això que proposem:

  • Platges
    • Continuar i millorar la gestió, la neteja i l'atenció.
    • Fer-les més atractives dins del possible.
  • Entorn urbà
    • Millora de la seguretat vial i ciutadana.
    • L’entorn urbà de Benidorm és necessari millorar-lo, cal arribar a una neteja acceptable, millorar les voreres i el mobiliari urbà
  • Comerç
    • Suport al comerç local com a complement indispensable del producte.
    • Eliminació de la competència deslleial i il·legal
    • Exigència de compliment d’horaris i regularització laboral.
  • Regularització de l'oferta
    • Moratòria en la construcció de nous hotels.
    • Ajuda a la reconversió dels hotels amb més de 30 anys d’antiguitat

Respecte i tracte digne als animals

  • Cal millorar la normativa per evitar maltractaments als animals, elaborant una llei que establisca i regule els drets dels animals.
  • Restriccions als espectacles amb animals, per evitar demostracions de crueltat.
  • Regulació de les condicions de transport, cria i sacrifici dels animals destinats a alimentació humana per evitar el patiment innecessari.
  • Increment de les sancions per abandonament o maltracte dels animals de companyia.
  • Crearem un organisme que vetle pels drets dels animals.