Les polítiques de progrés han d’orientar-se indefugiblement cap a l’emancipació de les persones i el seu més ample desenvolupament vital quotidià. Més enllà de la defensa de conceptes abstractes, treballem per materialitzar les aspiracions concretes dels homes i dones. Hem de començar per superar les discriminacions, tant per raó de sexe com d’orientació afectivo-sexual. Hem d’aconseguir també el més ample dret a la mobilitat, per a poder desplaçar-nos i fer vida per tot arreu del món. I també hem de propiciar la participació conscient i interactiva en els afers públics, per a què les persones desenvolupen, en condicions vertaderament democràtiques, la seua vessant de ciutadanes i ciutadans.

Igualtat home-dona

• Crearem, en totes les comunitats autònomes, un nombre suficient de Centres Públics Integrals d'Acollida de dones víctimes de violència de gènere, a més de duplicar el nombre de Centres 24 hores, pisos tutelats i centres d'acollida que existeixen actualment.
• El Govern s'ha de comprometre, d'acord amb les empreses, a facilitar un lloc de treball a aquelles dones que s'hagen vist forçades a abandonar el que tenien o a traslladar-se a altres poblacions: cost zero en la taxa de la Seguretat Social per a les empreses, a més d’altres bonificacions, en conjunt amb la priorització de la seua contractació amb els organismes públics.
• Es desenvoluparà una Comissió especial integrada per persones especialistes i per les organitzacions sindicals quan es tracte d'aplicar mesures de caràcter laboral, que estudie i analitze l'impacte que té sobre les dones qualsevol resolució administrativa combinant-ho amb la creació d'un departament d'especialistes que tinguen cura de l'aplicació de la Llei d'Igualtat a les empreses, amb sancions apropiades per a aquelles que reiteradament incomplisquen la Llei.
• Promourem al parlament espanyol un canvi legislatiu en el dret civil que contemple que davant els casos de trencament o no convivència dels progenitors s’establisca el règim compartit de convivència amb els fills i filles com a regla general
• Plans d'Igualtat per a totes les empreses de més de 50 treballadors i treballadores i a les formacions polítiques per a concórrer a les eleccions.
  
• Els més menuts són el nostre futur, per tant, s’aplicaran mesures educatives que canvien la mentalitat de la ciutadania, perquè les dones siguen reconegudes com a ciutadanes de ple dret i concretament, als centres escolars, s’aplicaran pràctiques d'igualtat des dels 3 anys.
• Per tant, cal potenciar el desenvolupament curricular de l’assignatura d’Educació per la Ciutadania , impartida sempre per especialistes en igualtat.
• En quant a educació, es prioritari desenvolupar una Xarxa d'Escoles Infantils públiques de 0 a 3 anys a tot l'Estat i canviar les mesures de conciliació del mercat de treball a més d’establir un permís de paternitat per als pares, de 6 setmanes de durada, per a què els homes es corresponsabilitzen dels neonats i es duplicarà el pressupost de la Llei d'Igualtat de dones i homes, així com l'ampliació dels permisos de paternitat i maternitat a 20 / 26 setmanes. A més, durant el primer any de vida del neonat, o el primer any de convivència amb un xiquet adoptat, tindran dret al salari complet aquells treballadors i treballadores que s'acullen a la reducció de jornada per atenció de fills menors.
• Com a norma general, s’elevarà la quantia de les pensions de viudetat fins al 70% de la base reguladora i s’implantara un Pla de generació d'ocupació estable per a dones treballadores basat en la igualtat salarial i social.
• Cal avançar en la sensibilització, prevenció i detecció de la violència de genere. Per tant es duplicaran les partides pressupostàries de la Llei de Violència de Gènere per a garantir l'eficàcia de les mesures regulades mitjançant el seu desplegament normatiu i competencial a més de desenvolupar el Pla Nacional de Sensibilització i Prevenció, concertat amb les comunitats autònomes i les administracions locals.
• Els pressupostos s'elaboraran amb perspectiva de gènere i també de cooperació com a instrument per assignar la despesa pública de forma equitativa.
• Per a una ocupació femenina de qualitat s’equipararan els sous i condicions contractuals a les empreses, eliminant i compensant la posició desigual de les dones al mercat laboral en termes quantitatius –més atur, més temps parcial, més temporalitat, més precarietat- i en termes qualitatius– segregació vertical i horitzontal, discriminació salarial i assetjament sexual-.
• A més, cal elaborar una Llei del Temps que impulse el repartiment del treball domèstic, reproductiu, d’atenció, de formació i d’oci, i que organitze el conjunt dels horaris en funció dels temps necessaris per a la societat, sense sexisme.
• Revisió del llistat de malalties professionals que donen dret a les prestacions d’invalidesa o incapacitat, tot incorporant patologies específiques de les dones que en l’actualitat no es contemplen.
• Penalització de l’ús de la prostitució seguint el model suec.
• Garantirem l’efectivitat del principi de no discriminació sexual en les polítiques públiques per a la inserció econòmica i social de les persones immigrades.
• Les polítiques d'igualtat de tracte i oportunitats seran implantades de forma transversal en totes les administracions públiques i l'aplicació transversal  en totes les administracions públiques serà un element necessari per a la lluita contra la violència masclista.
  
• El preu dels preservatius ha de ser simbòlic i la seua distribució s'ha de fer mitjançant la instal·lació de màquines expenedores als espais de trobada, especialment de gent jove.

El moviment LGTB i la diversitat sexual

• Suport a les famílies. La pluralitat en els models de convivència és una realitat inapel·lable. Les actuacions de l'Administració de l'Estat en infància i família contemplaran la diversitat familiar i garantiran els drets dels menors, dels pares i mares.
• Reformarem la Llei de reproducció humana assistida, de manera que permeta la utilització d’ovocits per part de les integrants de matrimonis de dones.
• Reconeixement del dret a l'adopció i la filiació conjunta de les parelles del mateix sexe equiparant-les a les parelles de diferent sexe.
• El catàleg de prestacions del Ministeri de Sanitat inclourà la cobertura dels processos de reproducció assistida a les parelles de dones i a les dones solteres.
• Es garantirà la correcta aplicació de la instrucció que regula la filiació dels fills nascuts per gestació subrogat en els termes que determina la mateixa. Es resoldran amb agilitat els recursos pendents per part de la DGRN. Es penalitzaran aquells consolats amb actituds obstruccionistes en l'aplicació de la llei i es reconeixerà el dret a gaudir de les baixes de paternitat i maternitat als matrimonis formats per homes.
• Es modificaran els articles del Codi Civil relatius a la determinació i la prova de filiació. Amb aquests canvis es resoldria la situació dels matrimonis de dues dones quan tracten d'inscriure la descendència en el registre civil i evitar així la compareixència prèvia de la no-gestant abans del naixement, així com les discriminatòries situacions que s'han produït aquests anys en els registres civils per desconeixement de la llei per part del funcionariat.
• Treballar en l'àmbit internacional perquè els països d'origen dels adoptats/des eliminen les limitacions a l'adopció internacional per part de parelles del mateix sexe i/o persones LGTB.
• Impulsar l'aplicació de la Directiva Europea 2000/78/CE sobre la igualtat de tracte al treball i l'ocupació amb el concurs i la implicació de sindicats i associacions d'empresaris per a lluitar contra la discriminació per orientació i identitat sexual a l'àmbit laboral.
• Desenvolupament de les actuacions previstes en la Llei 19/2007, d'11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport que aborda la discriminació per motiu d'origen racial o ètnic, geogràfic o social, així com la religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual.
• Aprovació de la Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la no discriminació, que arreplegue tots els criteris en què s'assenten les possibles discriminacions per raó de naixement, origen racial, ètnic, social o cultural, sexe, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o idenitat sexual, malaltia, aparença física, composició de la seua unitat de convivència, llengua o qualsevol altra circumstància personal o social.
• Desenvolupament a Espanya del Programa europeu d'acció comunitària Progress (2007-2013) i especialment la seua secció 4, denominada "Antidiscriminació i diversitat", que busca donar suport a l'aplicació eficaç del principi de no-discriminació i promoure la seua incorporació en totes les polítiques de la UE.
• Desenvolupament i aplicació de plans i polítiques d'Igualtat de gènere que aborden l'Orientació Sexual i Identitat de Gènere de manera transversal.
• Els mitjans de comunicació de titularitat pública, en aquest cas especialment RTVE, aplicaran els objectius recollits en el seu Programa-Marc el respecte a la diversitat i la sensibilització per a lluitar contra la discriminació per origen racial o ètnic, geogràfic o social, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual i identitat de gènere. Específicament, hauran de desenvolupar campanyes de sensibilització i visibilitat del col·lectiu LGTB.
• Promourem accions a l'àmbit educatiu per a desterrar la LGTBfòbia i per a fomentar el respecte a la diversitat afectivo-sexual promocionant programes d'innovació educativa i afavorint la inclusió d'habilitats pedagògiques, tant en la formació permanent del professorat com en la seua formació inicial, per a treballar la diversitat en el sistema educatiu.
• Consideració de la infecció per VIH/sida com una vertadera qüestió d'Estat i, per tant, promourem la signatura de tots els partits polítics amb representació parlamentària d'un Pacte d'Estat contra el VIH/sida que comprometa tots els agents implicats (partits polítics, governs estatal i autonòmics, administracions públiques, comunitat científica, mitjans de comunicació, sindicats, ONGs, etc.), que garantisca una resposta integral a la infecció per VIH/sida i l'accés universal a serveis i programes de prevenció, tractament, atenció i suport, tant en el nostre país com en la resta del món, amb especial atenció als col·lectius socials més vulnerables, i que garantisca la participació i col·laboració efectiva de les ONGs en el disseny, realització i seguiment dels plans estatals i autonòmics de resposta a la infecció.
• Promourem un compromís efectiu de les administracions sanitàries amb l'atenció a la salut LGTB, i especialment amb relació a la salut sexual, posant en marxa accions informatives i formatives destinades al personal sanitari sobre la salut de les persones LGTB i contemplant eixos coneixements en la seua formació inicial i permanent i facilitant un tracte igualitari, digne i respectuós de les persones LGTB en els entorns sanitaris.
• Afavorirem el coneixement de la realitat LGTB per part del personal de les administracions de justícia i de les forces i cossos de seguretat de l'Estat així com crearem programes especialitzats d'atenció a les denúncies d'accions LGTBfòbiques.
• Impulsarem la formació específica per als agents socials (empresaris/es i sindicats) sobre la realitat i promoció de la igualtat del col·lectiu LGTB a l'àmbit laboral, així com incorporar la mirada LGTB de manera explícita en la seua política, plans i convenis.
• Implantació d'un Pla d'Inserció Laboral i foment del treball per a la població transsexual, amb especial focalització a les dones transsexuals.
• Modificar la legislació en matèria d'Estrangeria de manera que es permeta el canvi de nom i sexe de les persones transsexuals immigrants en els documents idenficatius atorgats per l'Estat espanyol.
• Modificació de la Lle d'Identitat de Gènere: Disminució del temps requerit, eliminació de la necessitat de "diagnòstic de disfòria de gènere", inclusió dels menors tutelats pels progenitors i certificat per informe facultatiu.
• Aprovació d'un Protocol que no indique patologia alguna per a l'atenció de les persones transsexuals en la sanitat pública, garantint el tractament hormonal, suport psicològic, tractaments quirúrgics (excepció de les CRG), descentralitzant-los de les UIG (Unitat Indentitat de Gènere), passant a ser tractats pel especialistes en els territoris de les i els usuaris i que aborde l'atenció a menors.
• Promoció d'iniciatives culturals relacionades amb la realitat LGTB i el debat sobre el gènere i la sexualitat. Es promourà, buscant la col·laboració de les universitats, la reflexió i la investigació científica sobre la diversitat sexual.
• Compromís i cooperació per a la defensa i promoció dels drets de les persones LGTB en tots els fòrums i organismes internacionals en què participe Espanya.
• Suport al desenvolupament, coordinació i funcionament associatiu LGTB i promoció de la interlocució entre les administracions de l'Estat i l'associacionisme LGTB.
  
• Suport a la commemoració del dia internacional de l'Orgull LGTBI, com a dia de celebració i reconeixement de la diversitat sexual i lluita a favor dels drets humans de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals.
• Vigilància estricta del complimint dels principis d'igualtat i no discriminació que regeixen la Unió Europea en tots i cadascun dels països que la composen així com proposar les actuacions pertinents (reformes legals, programes d'intervenció social i, en el seu cas, sancions) per a lluitar contra la LGTBfòbia institucional que encara existeix en determinats països de la Unió.
• Realització de Programes de promoció de l'autoestima i l'autorreconeixement de les i els adolescents LGTB, creació i/o suport a serveis de suport i orientació a joves LGTB i d'espais segurs i oberts per a la socialització.
• Separació efectiva entre Església-Estat mitjançant la derogació del Concordat de 1953 i l'eliminació dels acords de 1979 amb el Vaticà.
• Eliminació dels privilegis de l'Església Catòlica davant d'altres entitats per part de l'Estat, com per exemple, l'eliminació de la casella de l'IRPF i entre altres privilegis fiscals, l'equiparació jurídica i eliminació de privilegis davant dels tribunals, i el tractament igualitari davant de l'administració pública en altres aspectes que concerneixen a la seua activitat: contractacions, obertures de centres, ocupació de la via pública, etc.
• Equiparació de drets i deures de les diferents esglésies al conjunt d'organitzacions associatives reconegudes per l'Estat. Les esglésies en general, i en particular la catòlica, han de tendir a l'autofinançament per part dels seus feligresos. Igualment, ha d'existir el dret de concurrència en igualtat de condicions a les ajudes públiques, i la seua organització ha d'estar regulada amb responsabilitat jurídica sobre els seus representants.
• Eliminació de la simbologia religiosa dels espais i administracions públiques.
• Imparcialitat de les administracions públiques en la seua representativitat en les manifestacions religioses públiques de la societat. No es pot acceptar la celebració d'Actes d'Estat religiosos, ni la participació oficial d'institucions públiques en actes religiosos.
• Laïcitat del sistema educatiu públic, inclosa l'eliminació de l'assignatura de religió de l'ensenyament públic.
• Reconeixement de la pluralitat social, confessional, agnòstica o atea, en igualtat de condicions, des del reconeixement i la garantia de llibertat personal i inidividual. Per a això, és necessària l'aprovació d'una Llei de Llibertat Religiosa i de Conciència que aborde realment aquesta qüestió.
• Formació per a combatre la LGTBfòbia entre el personal carcelari, així com sobre el rebuig a les persones seropositives.
• Accions de sensibilització de la població reclosa sobre diversitat sexual i VIH/sida
• Promocionar i facilitar l'ús de preservatius en els centres carcelaris.
• Incentivar les Comunitats Autònomes perquè es forme el personal de residències i geriàtrics sobre LGTBfòbia, així com sobre el VIH/sida.
• Accions de sensibilització de la població anciana sobre diversitat sexual i VIH/sida.
• Donar suport a experiències d'autogestió de centres residencials per a persones majors LGTB, seropositives o víctimes de discriminació per qualsevol raó.
  
• Dret d’asil i assistència a les persones perseguides en els seus països d’origen per la seua orientació sexual o identitat de gènere és prioritari.
• Cal actuar diplomàticament per a la inclusió de la no discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en la Carta dels Drets Universals.
• Cal accelerar el procés de retirada dels Expedients per les lleis de Perillositat Social i Vagos y maleantes del franquisme a més de crear un fons per a l’estudi de la repressió.
• S’aprovarà una Llei de parelles de fet que equipare els drets dels fills no matrimonials als matrimonials en els casos de parelles del mateix sexe.
• Apostem pel laïcisme com un dels eixos vertebradors. Per tant, és urgent la supressió del concordat amb el Vaticà.
• Es lluitarà contra les màfies i persones que s’aprofiten (“amos” i clients) i a més es donarà cobertura social, mèdica i judicial a les víctimes de les desigualtats home-dona .
• Eliminarem la propaganda sexual fora de llocs concrets com tanques publicitàries i en espais de lliure accés per a tothom.
• Modificar la llei d'adopcions per tal de facilitar-ne l'accés i, en especial, eliminar els entrebancs per a les parelles del mateix sexe.
  

El dret a emigrar, un dret humà

• Cal establir mesures per evitar que cap persona es trobe “en l’obligació” d’emigrar i per això apostem per la formació, per mitigar les diferències nord-sud i les ingerències pernicioses del neoliberalisme que s’aprofita dels països pobres.
• Per una banda cal augmentar les inversions formatives als països d’origen dels immigrants i per l’altra crear un fons públic, a disposició dels organismes de cooperació oficials, per a la concessió de microcrèdits en els països d’origen.
• Els fluxos d’entrada als països d’origen s'ha d'organitzar en funció de les demandes laborals existents a l'Estat receptor, establint una política migratòria europea comuna, i criteris també comuns a l’hora d’actuar en relació a les ajudes als països perifèrics i fronterers dins i fora de la Unió Europea, així com per al control de fronteres i la lluita contra les xarxes mafioses que trafiquen amb persones. A més, la UE ha de contribuir perquè el problema de les pasteres es resolga, mitjançant convenis sobre fluxos d'entrada amb els països africans, i exigint contundència de les institucions europees perquè els països africans assumisquen el reconeixement i la repatriació de les persones arribades de manera irregular, tot mitjançat amb la cooperació al desenvolupament com un factor estratègic que s’ha d'intensificar quantitativament i qualitativament, tant a l'Estat espanyol com a Europa.
• A més dels fluxos migratoris per motius laborals, existeixen els fluxos migratoris produïts per persecucions polítiques, de raça o per violència de gènere, que han de tindre un tractament diferenciat. Es més, cal desenvolupar normes específiques que garantisquen una simplificació dels tràmits de regularització o d’actuació per evitar que estos ciutadans, siga el que siga el seu motiu per emigrar, patisquen perjudicis afegits als propis de la seua situació. Per ells també cal desenvolupar una àmplia xarxa de centres d’acollida, dotats de mitjans suficients i en condicions dignes.
• Cal fer una major dotació de mitjans i recursos perquè es puga realitzar una millor i més eficaç persecució del empresaris que utilitzen ocupació irregular en les seues empreses. Apostem de forma seriosa per la regularització de totes les situacions i també per la consideració del reagrupament familiar com un dret reconegut a la població immigrant que decidisca establir-se a l'Estat espanyol.
• Posarem en marxa una Agència Estatal de les Migracions per a la coordinació de la política de regulació, ordenació i gestió dels fluxos, amb creació d'una finestra única que canalitze les competències de les diferents instàncies de l'administració que intervenen en la política d'immigració.
• Les persones immigrades tindran dret de vot en totes les eleccions, a partir d’un mínim de dos anys de permanència legal i continuada per a les municipals, i de 3 anys per a la resta, sense distinció de nacionalitat.
• S’establiran mecanismes per a garantir la igualtat d’oportunitats a l’hora de promocionar-se laboralment, amb independència de l’origen del treballador/a i també mesures antidiscriminatòries dirigides a vetlar pel veritable gaudiment d’estos drets tal i com exigeixen els compromisos comunitaris.
• El dret a retornar al seu país d’origen s'ha de desenvolupar legalment i també reconéixer els drets fiscals i econòmics dels immigrants en el moment de la seua jubilació, siga a l'Estat espanyol o al seu país d’origen extracomunitari.
• És urgent la derogació de la Llei d'Estrangeria i substitució per una Llei de Ciutadania que incloga la igualtat de drets i llibertats dels estrangers a l'Estat espanyol:
• Dret a l'associació, a la vaga, a la sindicació i a la reunió.
• Igualtat de drets de les persones reagrupades per a possibilitar especialment l'emancipació dels joves i les dones. Les autoritzacions de residència per reagrupament han d'implicar automàticament una autorització de treball.
• Impuls de plans estratègics d'integració d'immigrants que tinga com a objectiu la convivència i el respecte mutu, com també plans de llengua, interculturalitat i cohesió social.
• Fixació de mesures legals perquè l’admissió als centres educatius es base en criteris justs i equitatius. Cal evitar que la dualitat escola pública-escola concertada es torne en escola d'autòctons-escola d’immigrants.
• Impuls a l'accés al permís de residència i de treball per als menors immigrants, una vegada hagen assolit la majoria d'edat i continuen en territori espanyol.
• Per això cal fer un increment pressupostari del fons d'acollida i integració d'immigrants a més d’un increment fins al 0'7% del pressupost dedicat a les polítiques de cooperació al desenvolupament dins dels Pressupostos Generals de l'Estat. També cal reorientar els fons FAD a criteri d'AECI per tal que no siguen computats com a ajudes a la cooperació. Per últim, cal millorar la gestió i incrementar els recursos, humans i tècnics, tant a les oficines d'estrangeria de les delegacions i sotsdelegacions de l'Estat com als registres civils.
• Augmentarem les inversions adreçades a la construcció i manteniment d’infraestructures, especialment de les relacionades amb la cadena del fred, imprescindible per a la conservació d’aliments i medecines.
• Per tot això i a mode de resum, és prioritari que l'Estat establisca noves relacions amb els països empobrits perquè:
• Puguen vindre a treballar en condicions justes i dignes (afavorint la contractació d’origen).
• Puguem col·laborar en el seu desenvolupament nacional, invertint amb justícia.
• Comprem els seus productes i matèries primes en condicions justes (comerç just).
• No esgotarem les seues reserves naturals.
• Lluitem conjuntament amb ells per perseguir i eliminar les màfies que trafiquen amb immigrants.
• Els països acceptem les repatriacions en condicions dignes dels qui entren il·legals.
• Cal tindre especial preocupació perquè no emigren menors.
• Es transferisquen a les Comunitats Autònomes la competència per a l’expedició de permisos de treball i residència als immigrants.

Participació ciutadana i democratització dels afers públics

• Cal reformar la Llei Electoral per a aconseguir un sistema electoral realment proporcional i just, obert a tots els partits a més d’endurir les clàusules d’inegibilitat i incompatibilitat. En quant als candidats i candidates, exigim el seu veïnatge administratiu en la circumscripció per la qual es presenta i també debats electorals obligatoris entre els representants de les distintes candidatures en els mitjans públics de comunicació. Tot això amb uns límits més estrictes a les despeses electorals. A més, cal desenvolupar una Llei de Publicitat Institucional que regule els seus continguts i pose límits severs quan estiguen en vigor processos electorals de qualsevol àmbit.
• Si som bons per a treballar, som bons per a decidir, per tant, cal canviar l’edat de dret al vot dels 18 als 16 anys.
• En quant a la adquisició de nacionalitat:
• Per una banda, els nascuts a l'Estat Espanyol amb pares immigrants tindran l'opció d'adquirir la nacionalitat espanyola, si així ho desitgen els seus pares, i, quan arriben a la majoria d'edat, podran ratificar lliurement eixa decisió o optar per la seua nacionalitat d'origen.
• Per l’altra es deu reformar el Codi Civil perquè els espanyols que adquirisquen una altra nacionalitat puguen conservar simultàniament la nacionalitat espanyola.
• És necessària la creació d'una Oficina Pressupostària del Parlament per a conéixer en temps real com gasta el Govern el pressupost.
• Cal restringir els drets dels trànsfugues amb una Llei contra el Transfuguisme.
• Els candidats a representar un territori o circumscripció electoral hauran d'estar empadronats en el territori del qual han de representar els electors.
• Impulsarem una modificació legal per tal que els  i les representants electes, de forma obligatòria, destinen un temps obligatori setmanal que serà donat a conéixer públicament, per atendre els seus electors i les seues electores en la circumscripció per la que han estat elegides o elegits.
  
• Desenvoluparem una Llei de Participació Ciutadana que regule i facilite el contacte permanent entre el teixit social i les instàncies polítiques que exerceixen l'acció de govern, i que preveja la dotació de fons econòmics per a fomentar l'associacionisme juvenil, veïnal i cultural a més del dret de participació dels treballadors en les decisions empresarials.
• El desplegament de la Llei de Memòria Històrica ha de ser efectiu, amb la creació de l'Institut per a la Memòria Històrica i l'impuls de projectes de recuperació de les restes dels desapareguts. Es més, cal fer una reforma legal per declarar la nul·litat de tots els judicis polítics del franquisme i reconvertir el Valle de los Caidos en un Centre d’Interpretació del Franquisme traslladant les restes del dictador.
• Major protagonisme de les Corts Generals, en la seua doble funció de poder legislatiu i de control de l'executiu. Reforma dels Reglaments del Congrés que facilite un funcionament àgil i democràtic.
• La col·legiació obligatòria per a exercir certes professions liberals, com ara advocats i metges, serà extingida en ser contrària a la llibertat d'associació consagrada a l'article 22 de la Constitució Espanyola.
• Es reformarà el sistema d’elecció dels Òrgans de Govern de les Institucions (Consell General del Poder Judicial, el Consell d'Administració de RTVE, etc.), evitant les quotes de partit i mantenint la seua independència real.
• Es simplificaran els requisits per a la utilització efectiva de la Iniciativa Legislativa Popular, el Referèndum, i altres instruments de democràcia directa. A més, es farà una reforma legislativa perquè el Parlament, el Tribunal de Comptes i les pròpies Administracions Públiques, puguen exercir un control eficaç de l'aplicació dels fons públics i de l'execució pressupostària i també es reformarà la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, per a assegurar la publicitat, transparència, control i eficàcia de les contractacions.
• Es reformarà el Consell Econòmic i Social, reforçant les seues competències i la participació de sindicats i altres organitzacions professionals i empresarials.
• També cal reformar la immunitat parlamentària per a que no siga un "blindatge" front a l'acció de la justícia. Per tant, cal fer un Pacte Anticorrupció limitant les assignacions econòmiques i els privilegis dels càrrecs públics que tindran una incapacitació permanent dels condemnats per corrupció per a tornar-se a presentar a unes eleccions. Per això s’establirà un codi ètic del càrrec públic d’obligat compliment, que reculla els valors que han d'informar l'ètica en l'activitat pública (interés general, equitat, legalitat, austeritat, transparència, participació, servei a les ciutadanes i ciutadans, etc.) i els compromisos que adquireixen els càrrecs públics de respecte a estos valors, en l'exercici quotidià de la seua activitat.
• Reforma Urgent de la Llei Orgànica del Poder Judicial i de la del Tribunal Constitucional per garantir el pluralisme democràtic i territorial i evitar el bloqueig i la paràlisi a què la manipulació dels grans partits ha sotmés ambdós organismes, combinant-ho amb la creació de mecanismes de control públic que asseguren l’absoluta independència del Poder Judicial, i amb la introducció de sistemes d’elecció directa popular del Fiscal General de l'Estat i del Defensor del Poble.

Millora dels drets de les persones en els plets contra les administracions públiques

Encara que es presumeix que l’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals, i actua [...] amb sotmetiment ple a la Llei i al Dret (art. 103.1 CE), desgraciadament no sempre és així. En estos casos, l’eficàcia directa dels actes administratius -que es presumeixen vàlids, són executius i es poden imposar unilateralment- genera en els ciutadans una situació d’indefensió, ja que obliga a dedicar valuosos recursos a impugnar una resolució que no va haver d’haver-se dictat o acceptar l’abús de Dret, que esdevé ferm si no es recorre.

A fi d’aconseguir una actuació més mesurada de la capacitat d’autotutela de l’Administració Pública i una millor protecció dels drets dels ciutadans enfront de l’actuació de les Administracions Públiques, proposem les mesures següents:

• Que totes les despeses desembors durant el procés de revisió judicial d’actes subjectes a Dret Administratiu siguen reemborsades íntegrament, prèvia presentació dels justificants, en el cas que es dictara sentència ferma a favor dels demandants (persones físiques o jurídiques), amb un límit màxim d'1,2 vegades els preus oficials i/o recomanats pels col·legis professionals per als tràmits realitzats (incloent despeses d’advocat, procurador, notari, taxes, costes judicials, etc...). La dita quantitat meritarà l’interés legal dels diners des del moment que es publique la sentència ferma.
• Estudiar la possibilitat de crear un procediment d’enjudiciament especial que s’estableix per a la resolució ràpida de contenciosos-administratius senzills, que puga exercir-se sense necessitat d’advocat ni procurador.
• Accés a a la informació publica com a dret fonamental. Un dels pilars dels sistemes democràtics són els sistemes de control mutu entre els poders de l’Estat, que tracten de salvaguardar la democràcia. No obstant això, d’eixos mecanismes de control se sol deixar de costat els ciutadans, poder constituent i primigeni, del que emanen tots els altres.

Per a un correcte i democràtic funcionament de l’Estat és necessari que qualsevol ciutadana o ciutadà que desitge auditar la funció pública puga accedir sense restriccions a tota la informació que es troba en poder de les administracions. És un dret bàsic per a lluitar contra la corrupció i contra la incompetència de les autoritats, i ja està reconegut constitucionalment en 34 països (a Suècia des de 1776).

Fins ara a Espanya predomina la cultura del secretisme i l’apagada informativa, privant els ciutadans d’una informació que ens pertany i sense la qual no tenim elements de valor per a formar-nos un judici sobre les actuacions dels organismes públics, o la situació del país.

D’esta manera, no es publica ni es pot obtindre un llistat d’empreses multades pel Ministeri de Medi Ambient, de la longitud de les llistes d’espera, o de marques o productes afectats per la contaminació de l’oli de gira-sol ucraïnés.

L’article 105 de la Constitució establix que la llei regularà L’accés dels ciutadans als arxius i registres administratius, excepte en el que afecte la seguretat i defensa de l’Estat, l’esbrinament dels delictes i la intimitat de les persones.

Trenta anys després seguim sense disposar d’una llei perquè el govern i administració funcionen de forma transparent. Per això, proposem la inclusió en la Constitució del dret a l’Accés a la Informació Pública com a dret fonamental dels ciutadans i llibertat pública, en substitució de l’article 105-b. La redacció podrà ser la següent:

• Totes les persones tenen dret a accedir i consultar els arxius i registres administratius de les administracions, entitats públiques o que realitzen funcions públiques, fundacions i organismes finançats amb fons públics, amb l’única limitació que la informació sol·licitada afecte la seguretat i defensa de l’Estat, o a la prevenció o investigació de delictes.
• Tota la informació en poder de les institucions anteriorment citades, o difosa per elles, té caràcter públic, i haurà de ser fefaent i veraç. Les entitats públiques o que realitzen funcions públiques hauran de posar a disposició del públic la informació bàsica i essencial en el seu poder tan prompte com els siga possible i sense que siga necessari sol·licitar-la.
• La llei regularà els procediments de sol·licitud d’informació, que haurà de ser senzill, ràpid i gratuït, i de recurs de les denegacions d’accés, que en tot cas hauran d’estar degudament motivats.

A partir d’ací, caldrà desenrotllar una llei orgànica que regularà este dret i que establirà procediments, terminis, obligació als funcionaris a ajudar els sol·licitants (i sancions en cas d’incompliment demostrat), la protecció dels funcionaris que faciliten informació i protecció de les dades personals (que no de la identitat) que pogueren figurar en els documents.

Els delictes comesos pels que exercixen les funcions dels poders de l’Estat són especialment perjudicials per a la cohesió social pel desemparament de la ciutadania davant de tals actuacions i la dificultat per a la seua persecució. Igualment greus són els delictes contra la hisenda pública, de la que es financen els servicis que l’Estat ofereix a la població i el sistema de protecció social.

Per això, proposem eliminar tota restricció temporal en la persecució d’estos delictes modificant l’article 131.4 del Codi Penal, de manera que no prescriguen mai els delictes contra la hisenda pública i contra la seguretat social, els delictes contra l’Administració Pública, el delicte de prevaricació en cas de jutges i magistrats, i la falsificació de documents públics, oficials i mercantils, i dels despatxos transmesos per servicis de telecomunicació. Quan existisca una trama corrupta de diverses persones actuant de forma conjunta i coordinada es considerarà un augment de la pena.

Referèndums

Redefinir els referèndums com a vinculants per als poders públics. Eliminar les limitacions existents a la Iniciativa Popular, de manera que puga utilitzar-se per a modificar lleis de qualsevol rang, tractats internacionals, revocar càrrecs públics i estendre estos mecanismes a tots els nivells de participació política, tant en l’administració autonòmica com la local.

• En quant al Torn d’Ofici ha de ser assolit, finançat i gestionat exclusivament per les Administracions Públiques, i ser atés per un cos de lletrats amb dedicació exclusiva, règim estricte d’incompatibilitats i retribucions salarials idèntiques als grups funcionarials que requerisquen d’idèntica qualificació acadèmica.
• El Consell General del Poder Judicial i els Consells Judicials Autonòmics han de ser harmonitzats, per tal que estos reben competències delegades d’aquells i s’arribe a articular un sistema de govern dels jutges que siga horitzontal en el plànol territorial. A més s’establirà un sistema estricte d’adscripció dels jutges a les respectives places, de forma que s’evite els vaivens constant de jutges “de pas” i, per tant, dret a l’estabilitat de la plantilla judicial.
• Els crims contra l’Humanitat seran imprescriptibles i la seua persecució es farà d’acord amb els principis de la justícia universal.
• A més, s’incrementaran les penes per delictes contra els drets dels treballadors, per frau fiscal i dels delictes contra el medi ambient.
• Cal reformar la Llei de Demarcació i Planta Judicial per a fer coincidir les demarcacions judicials amb les comarques valencianes.
• Imposarem la incompatibilitat absoluta de l’exercici de la judicatura amb activitats retributives privades o de qualsevol altre tipus, fins i tot docents.
• Crearem un organisme independent del poder judicial a nivell de cada Comunitat Autònoma, integrat per un ampla representació social, que tramite les queixes contra l’actuació dels jutges i magistrats i elabore una memòria anual que serà elevada a l’Assemblea Legislativa de cada Comunitat Autònoma.
• A més, cal simplificar tots els procediments judicials.

Reformarem l’article 135 de la Constitució Espanyola eliminat del text que aprovaren PP i PSOE les parts ratllades:

• Totes les Administracions Públiques adequaran les seues actuacions al principi d’estabilitat pressupostària.
• L’Estat i les comunitats autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que supere els marges establits, si és el cas, per la Unió Europea per als seus Estats Membres.
• Una Llei Orgànica fixarà el dèficit estructural màxim permés a l’Estat i a les comunitats autònomes, en relació amb el seu producte interior brut. Les Entitats Locals hauran de presentar equilibri pressupostari.
• L’Estat i les comunitats autònomes hauran d’estar autoritzats per Llei per a emetre deute públic o contraure crèdit.
• Els crèdits per a satisfer els interessos i el capital del deute públic de les Administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta. Estos crèdits no podran ser objecte d’esmena o modificació, mentre s’ajusten a les condicions de la Llei d’emissió.
• El volum de deute públic del conjunt de les Administracions Públiques en relació al producte interior brut de l’Estat no podrà superar el valor de referència establit en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
• Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que escapen al control de l’Estat i perjudiquen considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats.
• Una Llei Orgànica desenrotllarà els principis a què es refereix este article, així com la participació, en els procediments respectius, dels òrgans de coordinació institucional entre les Administracions Públiques en matèria de política fiscal i financera. En tot cas, regularà:
• La distribució dels límits de dèficit i de deute entre les distintes Administracions Públiques, els casos excepcionals de superació dels mateixos i la forma i el termini de correcció de les desviacions que sobre l’un i l’altre pogueren produir-se.
• La metodologia i el procediment per al càlcul del dèficit estructural.
• La responsabilitat de cada Administració Pública en cas d’incompliment dels objectius d’estabilitat pressupostària.

• Les comunitats autònomes, d’acord amb els seus respectius Estatuts i dins dels límits a què es refereix este article, adoptaran les disposicions que procedisquen per a l’aplicació efectiva del principi d’estabilitat en les seues normes i decisions pressupostàries per obligar a les administracions públiques amb superàvit a posar un límit a la seua capacitat de comprometre despeses per a exercicis posteriors, per tal de disposar de reserves de maniobra en moments de dèficit.

• Els bancs i caixes d’estalvi intervinguts o subvencionats per l'Estat hauran de retornar els ajuts rebuts amb un interès equivalent al màxim al qual eixes mateixes entitats hagueres prestat diners prèviament.
• Es fixarà el sou del President del Govern i dels Presidents de les Comunitats Autònomes com a màxim que no podrà ser ultrapassat per qualsevol altra persona que treballe en organismes i societats públiques o en empreses intervingudes, al seu respectiu àmbit territorial.
• Fixació d’una normativa de salaris per representants electes de les administracions locals i autonòmiques atenent al nombre d’habitants de cada ajuntament.
• Per tal de reforçar la sobirania de l’Unió Europea, una agència de ràting o qualificació econòmica d’àmbit europeu.
• Els membres de l’UE que reben ajuts econòmics hauran de ser obligats, no sols a practicar la disciplina fiscal, sinó també a adoptar mesures de creixement estructural a mitjan i llarg plaç.